Model s’està convertint en un punt de trobada durant la primavera per als interessats en l’arquitectura de la ciutat. En els 10 dies de trobada, del 20 al 30 d’abril, l’associació cultural 48h Open House Barcelona ha volgut col·laborar un any més amb dues propostes dins de la programació del +Model: Espais Ocults i Música x Arquitectura.
Les activitats de l’associació organitzades per a +Model buscaven arribar al públic no professional a través d’activitats originals, d’abast global i de producció local.
ESPAIS OCULTS
Aquest és un projecte basat en la difusió del patrimoni històric de la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu de posar en valor espais desconeguts i inaccessibles i fer-los visibles al públic. El format d’aquestes jornades de patrimoni consisteix en visites guiades, de la mà d’experts, a una selecció d’espais singulars amb una explicació històrica i arquitectònica de cada espai. Fomentem, a més a més, la difusió dels professionals, artistes i creadors d’aquests espais singulars.
Enguany, hem obert les portes a cinc dels llocs més sorprenents i destacats de les darreres cinc edicions i un sisè espai molt especial i únic per a aquesta edició:
GALERIA INTERIOR I PASSERA DE LA PRESA DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA
CISTERNA DE LA SALA HIPÒSTILA DEL PARK GÜELL
CASA TOSQUELLA
TORRE VENECIANA OEST
CASA DE LA PREMSA
[NOVETAT] PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
Després de les visites, a les xarxes socials de l’associació vam anar descobrint el més ocult de cada espai ocult.
Ens trobem amb un seguit de forats a les parets de la presa del pantà de Vallvidrera: estaven dissenyats per facilitar l’evacuació de la galeria en cas que aquesta s’inundés, permetent al guarda escalar per l’interior dels pous de 16 metres i sortir a la superfície.
L’aigua de la plaça desguassa per l’interior de les columnes de la sala hipòstila del Park Güell: arriba a la cisterna a través d’uns forats situats a sobre dels pilars. Els forats es troben si se segueixen els regalims de les parets…
A la Casa Tosquella, la flora i la fauna de la decoració modernista s’escampen per totes les estances interiors. Es destaquen les peces de mosaic Nolla al menjador principal de la casa, de gres ceràmic de forma quadrangular i triangular que formen catifes de figures naturals que sembla que venen del jardí exterior.
Des de la Torre Veneciana oest, que és la que hem pogut visitar ara i que no s’obre durant el festival a l’octubre, es controlava la instal·lació lumínica de l’avinguda de la Reina de Maria Cristina durant l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Tot i que avui en dia ja ha desaparegut el cablejat que pujava internament per la torre, encara podem trobar restes d’ancoratges.
Són bastant visibles una vegada t’adones que estan: els escuts de Barcelona estan per tot arreu a la Casa de la Premsa. Com es va construir durant la dictadura de Primo de Rivera, quan tots els símbols de catalanitat van ser prohibits, es creu que, de forma reinvidicativa, es va decorar l’edifici amb molts d’ells.
L’últim día d’aquest viatge pels Espais Ocults d’enguany, hem pogut descobrir com està subjectada la impressionant i emblemàtica claraboia de vitralls al centre de la sala del Palau de la Música: la llum no sols impregna la sala de dia, sinó que ja de nit una llum artificial permet continuar gaudint de l’experiència de color durant els concerts.
MÚSICA x ARQUITECTURA
Enguany, també, celebrem la cinquena edició de Música x Arquitectura (MxA), un projecte que ofereix propostes que relacionen experiències arquitectòniques amb activitats creatives al voltant de la música.
El 27 d’abril hem estrenat format a l’IAAC – Institute for Advanced Architecture of Catalonia, amb la presentació de les noves dues seccions: MxA-Vídeo que recull vídeos de caràcter experimental relacionats amb l’arquitectura. I MxA-Concert que consta de l’actuació en directe de dos projectes locals.
MxA-Vídeo s’origina amb un concurs internacional de vídeo (videoclip, animació, visuals, live cinema, dansa, videojocs, documental) sota els criteris a valorar d’arquitectònic i experimental. En paral·lel, es va obrir la convocatòria d’actuació en directe per MxA-Concert, de projectes de petit format que es puguin emportar a un escenari.
Per una banda, s’han rebut 959 propostes de més de 85 països del món, amb vídeos des d’1 minut fins a 20 minutos, que experimenten amb la ciutat, els cossos, els sons, la llum o el dibuix. D’altra banda, s’han rebut 22 propostes per a l’actuació en directe de grups o solistes d’àmbit local. De tot aixó, l’equip de MxA va seleccionar 10 finalistes i 2 directes.
El IAAC es va convertir en una festa de música, vídeo i arquitectura!
L’activitat va consistir en la presentació i projecció de les 10 obres finalistes i es van premiar els tres millors: el tercer premi va ser per a Simulation de Shin Jungkyun (República de Corea); el segon premi va ser per a The Opening de Davide Rapp (Itàlia); i el guanyador ha estat Move de Vanessa Cardui (Alemanya).
En el mateix espai, es va gaudir del concert i l’actuació en directe dels projectes artístics triats de la convocatòria: Papenheim i Syneba.
Papenheim va presentar Ciudad Catarsis, bast en textos d’Italo Calvino. Aquest col·lectiu de música electrònica experimental va recorre les ciutats de Calvino com aquells homes de nacions diverses que, en somiar la mateixa ciutat, la van construint, perseguint el seu desig i, alhora, aixecant un parany.
L’electrònica dark synth de Syneba es va traduir en Mesmerismo para ángulos muertos, un disseny musical críptic i ambigu, d’arpegis, drons, subbaixos, tocs orquestrals. La seva presentació s’ha inspirat principalment en els sons de la dècada dels anys 1980: melodies oníriques de llocs romàntics, atmosferes d’un passat al qual se sent pertànyer.
