La casa és en una parcel·la entre mitgeres, profunda i estreta (3,60 metres d’amplada) al barri de Sants. L’estratègia del projecte consisteix a obrir un pati central i un doble espai per fer arribar la llum natural fins a la planta baixa.
Els espais s’organitzen de manera seriada, encadenats entre diafragmes estructurals. L’escala se situa en sentit longitudinal, al centre, paral·lela al pati, connectant nivells a mitja altura, per evitar els passadissos i crear diferents espais i altures a planta baixa que es van eixamplant fins al jardí. La coberta és una extensió de la casa, un espai interior però descobert.
L’estructura és sintètica i regular, materialment híbrida. Està formada per quatre pòrtics en el sentit transversal. La materialitat és austera: murs de gero i sostres d’encadellat ceràmic vistos, parets enguixades en les parts baixes, paviments de microciment i mosaic hidràulic, i rajola vidriada a les façanes. En l’aspecte energètic, la casa està totalment aïllada i la climatització és per terra radiant i per ventiladors de sostre.

Col·laboradors: Marina Pina, Aleksandra Mazewska, Nuno Gomes
Estructura: Uma Projectes
Instal·lacions: Quadrifoli
Aparellador obra: Joan Olona
Constructor: Metric Integra
Promotor: privat

Edifici projectat per Elies Rogent, coincidint temporalment amb la construcció de la Universitat de Barcelona, obra també de l’arquitecte. L’edifici, amb planta en forma de creu grega, ocupa el centre de l’illa, i deixa a les quatre cantonades uns espais buits d’edificació inicialment ocupats per jardins.
La construcció queda centrada sobre l’edifici de l’església, de planta de creu llatina, que té façana al carrer de la Diputació i s’hi col·loca perpendicularment. La resta d’edificacions que formen el seminari deixen l’església englobada i s’organitzen al voltant d’uns patis.
El conjunt d’edificacions segueix les línies de l’arquitectura medievalista, tan de moda en aquells moments, i, més exactament, del que es coneix com a neoromànic, i fa servir, excepte a l’edifici de l’església, materials de poca qualitat (obra arrebossada, teula àrab…) per donar una imatge d’austeritat. Del conjunt destaca, a part de l’església esmentada, el cimbori de l’església (similar al del monestir de Poblet), centre de tota la composició de l’edifici, que és un dels elements més visibles del conjunt.

MOB es va inaugurar el novembre del 2011 i se situa en una antiga fàbrica tèxtil que s’ha anat adaptant i transformant segons les necessitats de cada moment. Té una arquitectura versàtil, modulable i adaptable, i els materials emprats també faciliten el canvi, el preu i l’adaptabilitat, sense oblidar el confort.
MOB neix per donar resposta a les noves demandes que es generen en l’àmbit laboral. Un coworking que es reinterpreta més enllà d’un espai compartit de treball amb aules, sales de reunions, una cafeteria-bar i espais per a esdeveniments. Espais amplis, híbrids i conceptualitzats per fomentar la col·laboració i crear una comunitat única a la ciutat comtal. Es disposa d’un espai amb accés directe al carrer de 1000 m2 en dues plantes. A través de la nova cafeteria MOB es connecta amb Barcelona i Barcelona amb l’espai de co-treball, creant així sinergies entre la ciutat i les idees dels coworkers.

Es tracta de la primera obra important acabada per Domènech Estapà, per acollir la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). La reforma es va centrar en una nova façana i la construcció de dos observatoris retirats del pla de façana, predecessors de l’Observatori Fabra, construït pel mateix arquitecte el 1094.
A l’interior de l’edifici, hi destaquen la Sala d’Actes i les pintures murals de Fèlix Mestres, i la Sala dels Rellotges, amb una col·lecció espectacular de mecanismes com el rellotge astronòmic d’Albert Billeter, guanyador de la Medalla d’Or a l’Exposició Universal del 1888.
Des del 2015, s’hi han fet diverses intervencions per adaptar-ne l’ús a les noves normatives de seguretat i prevenció davant d’incendis, així com també per preservar-ne els elements patrimonials.

L’edifici forma part del conjunt de cases-fàbrica de la Ciutat Antiga del període 1808-1856, un model d’ocupació de l’interior del parcel·lari per una tipologia industrial que es va anar repetint durant els segles XVIII i XIX. Aquí és on Rafael Ramoneda, fabricant de teixits que ja era propietari de dues fàbriques a la ciutat, a la dècada del 1840, va fer enderrocar els edificis existents per construir-hi una casa-fàbrica, sota la direcció d’un mestre d’obres desconegut.
La fàbrica Ramoneda, després de la fallida de l’empresa, el 1868, va reduir les seves funcions industrials. Es van llogar els espais a altres empreses i l’ús predominant de l’edifici va passar a ser el residencial. L’edifici i altres del voltant que formaven part de la casa-fàbrica han subsistit fins avui, però amb algunes transformacions importants, sense que pugui identificar-se res més que tres dels quatre eixos de finestres i balcons i algunes obertures sota coberta.
Actualment, és la residència artística de Robert Llimós Oriol, on té establert el seu estudi i una galeria d’exposicions oberta al públic a la planta principal.

Reforma d’un habitatge amb l’objectiu principal de millorar la privacitat dels diferents espais existents, resultants de conviure en un espai únic on la doble alçada i la inexistència de divisòries impedien la simultaneïtat d’activitats. Tot i així, es manté el caràcter d’aquest espai únic i la presència de la coberta vista, creant un filtre subtil i efectiu entre la planta altell i la principal, on s’integra la cuina amb el menjador ampliat, a través de fusteries transparents que aporten filtre acústic i unes cortines corredisses que hi aporten el visual.
Els acabats harmonitzen el sistema constructiu centenari de l’habitatge i li donen valor: parquet de fusta natural, que, juntament amb la coberta, aporta caràcter i caliu. La resta de materials són silenciosos: compleixen una funció des del punt de vista constructiu, però no destaquen visualment ni estilísticament.
La lluminària escollida per a l’espai de doble alçada completa el conjunt espacial: cables elèctrics negres dibuixen geometries en tres dimensions que, tot i la mida, creen un efecte de transparència i no carreguen el conjunt.

El Casino del Centre, catalogat com a bé cultural d’interès local, és un edifici amb 150 anys d’història. L’associació creada per prohoms de la vila i pagesos de la zona agrícola de la Marina de l’Hospitalet va ser constituïda el 31 de juliol del 1873 com a Centro económico, agrícola e industrial  de la villa de Hospitalet , i va fer construir aquest centre per a l’esbarjo i la cultura. L’edifici, de planta rectangular, planta soterrània, planta baixa i pis, té un terrat que ofereix unes vistes privilegiades sobre la Rambla. Aquests darrers anys, l’edifici s’ha restaurat, recuperant l’antic teatre com a sala d’actes i l’esplendor de les seves façanes, pel que fa als colors i als elements decoratius. Actualment, el centre ofereix actes i activitats culturals (conferències, cursets, exposicions) i recreatives (ball, música, teatre, esport), i conserva i difon la cultura catalana i les seves tradicions. Per aquest motiu, enguany ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi, que concedeix la Generalitat de Catalunya.

Ca l’Esquena Cremat és una masia del 1880 catalogada com a bé cultural d’interès local. L’edifici, de planta rectangular, planta baixa, pis i golfes i tres crugies, té la coberta a dos vessants perpendiculars a la façana principal, encarada a sud. A la façana principal, destaquen les obertures en tres eixos verticals, representats a l’interior en tres crugies paral·leles, que conserven l’estructura original. El balcó de la planta principal té unes vistes privilegiades sobre la Rambla. Al costat de ponent, s’adossa un cos de planta baixa, que es feia servir per al bestiar. Davant de la casa, s’ha preservat un petit pati, que havia estat l’hort i l’era. Els darrers anys, l’edifici, propietat de la Fundació Jaume Balmes, s’ha restaurat recuperant-ne la volumetria original, així com els esgrafiats i els colors de la façana. L’interior conserva part de les pintures murals i de sostres, els arrimadors ceràmics i alguns elements propis de la masia.

Inaugurat l’any 1929, el projecte va néixer amb l’objectiu de concentrar l’essència arquitectònica i cultural dels diferents pobles peninsulars per impressionar els visitants a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Acordada la seva construcció sota la direcció de l’arquitecte Francesc Folguera i amb la col·laboració de Miquel Utrillo, enginyer i pintor, Ramon Reventós, arquitecte, i Xavier Nogués, dibuixant i pintor, van emprendre una sèrie de viatges a més de 1.600 poblacions per inspirar-se abans de projectar-lo. La idea inicial era enderrocar-lo quan s’acabés l’Exposició Internacional, però els seus creadors van acordar que s’havia de concebre com un projecte perdurable, tal com va acabar passant.
El Poble, recinte emblemàtic de la ciutat de Barcelona, inclou 117 edificis a escala real que repliquen construccions de quinze regions espanyoles, entre les quals s’inclou una muralla defensiva, amb baluards i portal, una església, un monestir, una plaça major, un ajuntament, places, carrers i fonts, entre d’altres. Hi estan representats tots els estils, des del romànic fins al barroc.
Avui en dia, el Poble Espanyol és un equipament cultural obert a la ciutat on es fan diferents activitats familiars, concerts i exposicions, en un entorn natural com és la muntanya de Montjuïc.