Un centre dedicat al disseny que es reconeix pel paral·lepípede que, com una grapadora, connecta l’espai públic de Glòries amb el districte més innovador de la ciutat. Aquest equipament es compon de dues parts: una de subterrània, que aprofita el desnivell creat per l’urbanització de la plaça de les Glòries, i una altra que es prellonga en voladís cap a la plaça. A la part soterrada s’ubica una gran sala per a exposicions i esdeveniments, les sales dedicades a la reserva i gestió de col·leccions, les oficines centrals, la Biblioteca del Clot i el Centre de Documentació del Museu del Disseny. A l’altre cos es troba l’auditori i també s’hi ubicaran les exposicions permanents del Museu del Disseny.

El nou mercat dels Encants es troba a cavall entre la plaça de les Glòries i l’eix de la Meridiana. El projecte manté la idea de mercat a l’aire lliure dels antics Encants Vells per fugir del model d’edifici de centre comercial tancat, i planteja una plaça comercial contínua que connecta les diferents cotes dels carrers perimetrals de la parcel·la. La oberta, a 25 metres d’alçada, està pensada com una icona urbana que resguarda i alhora reflecteix les activitats de l’entorn a l’interior del mercat.

Projecte de 105 habitatges públics municipals amb serveis per a gent gran, casal i CAP. L’edifici es planteja un doble objectiu: fer compatibles els usos que hi conviuen i encaixar en la peculiar volumetria urbana del 22@.

Des del punt de vista funcional, la complexitat programàtica es resol a través d’un edifici unitari on el caràcter públic o privat dels diferents espais són qüestions que s’han de tenir en compte: les dependències del CAP i el casal de barri se situen en planta baixa, tot formant un sòcol de dues alçades que sosté tres volums d’habitatges. Des del punt de vista territorial, l’edifici es resol amb una volumetria amb forma de ventall, que permet l’assolellament dels habitatges i el diàleg amb l’entorn: tot i ser de dimensions més petites, el nou volum reequilibra el protagonisme de la torre Agbar dins la parcel·la i, a través de la seqüència de buits i plens, estableix un diàleg amb els edificis de la parcel·la veïna.

Projecte de remodelació del mercat de Sant Andreu, un edifici format per un cos principal (col·locat al mig de la plaça del Mercadal i on es desenvolupa el mercat alimentari) i un local de vendes amb parades no alimentàries que es percep com un passatge cobert entre la plaça i el carrer de Rubén Darío). El projecte es planteja des de les premisses següents: reducció de la volumetria (per reduir l’impacte volumètric de l’edifici sobre la plaça, es manté el perímetre i s’acota l’alçada); transparència de la façana (per integrar l’activitat comercial de la plaça del Mercadal a l’activitat del mercat, es converteix la plaça en el primer passadís del mercat tot mantenint el mateix paviment); voluntat de projecte emblemàtic (voluntat de fer-lo reconeixible des de l’entramat de carrers del barri); tractament de la coberta com a façana.

Aquest projecte neix per fomentar la recuperació i la transformació de contenidors marítims com a habitatges socials i equipaments, aplicant criteris de sostenibilitat. El Departament d’Edificació i Obra Civil de l’Institut Provençana l’ha desenvolupat a partir d’una iniciativa de Julio Martínez Alcalde, que ha dedicat part de la seva trajectòria professional a iniciatives vinculades a l’economia social. En conseqüència, les propostes presentades s’orienten a l’àmbit de l’economia col·laborativa amb finalitats socials, vehiculades des del món educatiu de la formació professional. Com que es tracta d’un projecte de reciclatge de contenidors marítims, també és un projecte ecològic orientat a l’economia social i solidària. Els edificis s’han projectat segons criteris d’arquitectura bioclimàtica i donen resposta a les demandes vigents d’eficiència energètica. Les solucions constructives projectades permeten que la construcció es pugui dur a terme de manera industrialitzada. El projecte s’està desenvolupant amb els alumnes dels graus superiors de Projectes d’Edificació i d’Obra Civil, a través dels mòduls formatius de projectes, en una experiència d’innovació educativa en l’àmbit de la formació professional. https://bluecontainersproject.com/ca

És una antiga residència construïda aprofitant una torre de defensa del segle XI. L’aspecte actual el pren bàsicament durant el segle XVIII, amb un cos de planta irregular, aprofitant antics fonaments. Durant dos segles, va ser residència de la família Sagarra (de l’escriptor Josep Maria de Sagarra), que a inicis del segle XX en va modificar profundament l’estructura i va fer servir el maó vist en arcades neogòtiques, i es disposa perpendicularment a la façana antiga. La restauració (1982) és respectuosa amb els murs originals i no es planteja arqueològicament (escala, muntatge museogràfic…). Actualment, és un museu local pluridisciplinari que té l’objectiu de protegir, conservar, estudiar i difondre el patrimoni cultural i natural del territori, tot col·laborant amb les entitats públiques i privades de la ciutat.

Explorarem obres d’art públic (muralisme, mosaic) i la identitat de la ciutat, tot passejant per diferents models d’intervenció comunitària lligada a l’art urbà que tenen la voluntat de generar empoderament i pertinença a l’espai públic. En aquesta ruta farem un recorregut per les intervencions que s’han fet els últims anys a la ciutat de l’Hospitalet, coneixerem millor què és l’art urbà, el grafiti i el muralisme comunitari i altres formes d’intervenir sobre la nostra ciutat mitjançant l’art a l’espai públic. https://www.contornourbano.com

La construcció de la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya es pot definir en tres etapes: la primera, quan es construeix la primera seu, sobre un solar a cavall entre els terrenys del convent del Carme i d’Elisabets (un edifici de nova planta de caràcter monumentalista i estil sobri, composició simètrica i organitzat al voltant d’un pati central); la segona, quan s’aixeca un segon pis a l’edifici original (millora les condicions de la sala d’actes i la biblioteca, i unifica funcions a cada planta) i s’amplia amb l’adquisició de la finca veïna (fet que millora les condicions de l’arxiu); la darrera, l’any 1992, quan es porta a terme un projecte unitari de reforma i ampliació que relliga els dos edificis (retornant la importància al pati central) i s’estableix un nou diàleg entre allò clàssic i la modernitat.

Reforma integral d’un habitatge de dimensions reduïdes i molt compartimentat, que es transforma en un apartament obert on els espais interactuen entre si i res està dissenyat a l’atzar. El nou habitatge es distribueix a partir d’un bloc central que dona suport a diferents espais (conté un vestidor, llibreries i zones d’emmagatzematge) i ubica les peces principals a façana. A més, aquest bloc amaga una habitació que queda molt connectada a la sala i té usos molt flexibles. Pel que fa als materials, destaquen l’ús de tancaments translúcids, que tanquen espais d’intimitat i alhora deixen passar la llum, i un paviment continu de color verd, que evoca les copes dels arbres que es deixen entreveure darrere les cortines que tamisen la llum.

Oasi és el nom d’un projecte arquitectònic, però prové del procés de recerca de trobar un espai verd, sostenible i amb qualitat de vida en una de les ciutats més denses del país. Als inicis era una botiga de productes de tot a 1 euro que tenia l’objectiu final de convertir-ho en un espai d’ús mixt, on es pogués viure i treballar, però, per sobre de tot, que fos un espai flexible i eficient energèticament. El repte d’aquesta reforma era trobar el punt de flexibilitat i adaptació adient per plantejar un habitatge que s’adaptés als usos d’una parella jove en l’actualitat, però també amb quinze o vint anys de projecció. El resultat és un pulmó verd com a nucli central de l’habitatge que treballa com a espai termoregulador, i la resta d’estances s’articulen al seu voltant nodrint-se de la qualitat de l’aire i de la temperatura que proporciona aquest gran jardí.

Projecte situat en un edifici típic de l’Eixample barceloní que es transforma en centre docent. Un dels objectius del projecte és que el centre tingui visibilitat al carrer i, per aconseguir-ho, genera un nou accés i crea un vestíbul que ocupa tota la façana, a la plaça. Les diferents plantes del centre es connecten a través d’una escala col·locada estratègicament, que, en planta baixa, forma una grada i espais d’espera per als alumnes i, en el conjunt de l’edifici, dona continuïtat a l’espai cap a les plantes superiors. Constructivament, el projecte recupera elements de ferro i columnes de fosa (deixant les instal·lacions vistes en planta baixa), i recupera el sostre de bigues de fusta i revoltons de les peces nobles en planta primera.

L’activitat judicial es va desenvolupar en aquest edifici des de 1985 fins al 2008 quan els òrgans judicials de l’Hospitalet es traslladaren a la Ciutat de la Justícia (inaugurada el 2009). Cedit al Grup Planeta, l’edifici ha estat convertit en un centre de formació i innovació adaptant l’edifici existent a les necessitats dels nou ús i obert a un ampli ventall d’usuaris. Projecte de reforma realitzat per Lagranja Design que ha creat un centre modern, funcional i connectat amb l’entorn immediat. Alguns dels equipaments estan oberts a la activitat i oci de la ciutadania. La façana revestida amb una pell metàl•lica li aporta un aspecte tecnològic fita visual del barri. Conté un gran auditori per diferents cites culturals de la ciutat, així com aulari, sales de reunions, biblioteca i cafeteria.