Aquest projecte arquitectònic, situat en una parcel·la plana de forma rectangular, destaca pel seu compromís amb la sostenibilitat i l’eficiència energètica. L’edifici, amb una planta baixa i vuit plantes d’habitatges, es configura com un edifici tester adossat a una mitgera existent, deixant tres façanes lliures. Les cinc unitats residencials de cada planta es distribueixen al voltant d’un pati central, la qual cosa afavoreix la ventilació creuada, millorant el confort tèrmic dels habitatges. A més, totes les vivendes compten amb terrasses que milloren la relació amb l’exterior.
Una de les característiques més destacades de l’edifici és l’ús de materials i sistemes constructius sostenibles. L’estructura de fusta laminada (CLT) es presenta tant en els forjats com en les parets de càrrega, reduint l’impacte ambiental en comparació amb materials convencionals com el formigó o l’acer. Les façanes estan resoltes amb un sistema SATE (Sistema d’Aïllament Tèrmic per l’Exterior) utilitzant llana de roca, que ofereix una excel·lent protecció passiva contra el fred i la calor. Aquest sistema, combinat amb la climatització mitjançant aerotèrmia i la producció d’aigua calenta sanitària (ACS), permet obtenir una classificació energètica de lletra A.
A nivell de sostenibilitat, la coberta plana transitable juga un paper fonamental. Aquesta inclou un hivernacle solar d’autoproducció alimentària, aprofitant la radiació solar per a generar energia fotovoltaica gràcies als 45 panells PV instal·lats, lliures d’ombres gràcies a la seva ubicació estratègica. A més, l’espai de coberta també inclou un sistema d’aerotèrmia i vegetació, integrant petits arbres que contribueixen al desenvolupament comunitari i a la millora del microclima urbà. Així mateix, es fomenta l’ús de mitjans de transport sostenibles, com demostra l’aparcament per a bicicletes situat a la planta baixa.
Aquest projecte exemplifica un enfocament integrat en el disseny arquitectònic, que combina eficiència energètica, materials sostenibles i una orientació clara cap a la millora del benestar comunitari.

La Torre Vella de Badalona és un edifici històric situat al barri de Dalt de la Vila que destacat per l’arquitectura, que combina elements gòtics i renaixentistes. L’estructura rectangular, amb un pati central, reflecteix les diferents reformes que s’hi han fet al llarg dels segles, especialment al segle XVI. Les façanes de la torre mantenen elements característics, com el portal renaixentista d’estil plateresc, amb l’escut dels Santcliment al frontó, i algunes de les finestres gòtiques originals. A l’interior, una sala gòtica del segle XIII i el celler, amb voltes de canó de maó, del segle XV, són exemples notables d’aquest estil. La Torre, que es va ampliar als segles XVIII i XIX, va perdre l’antiga torre de defensa durant l’enderrocament del 1967. Actualment, l’edifici acull el Col·legi Cultural, que, tot i la funció educativa moderna, preserva l’essència d’aquesta construcció emblemàtica amb més de set segles d’història.

Enmig de la Dreta de l’Eixample es troba la Casa Bonay, dissenyada el 1869 pel mestre d’obres Francisco Batlle. Es tracta d’un edifici de tres pisos amb façana d’estil neoclassicista, amb una destacada escala principal i una important col·lecció de terres Nolla, així com una multitud d’elements arquitectònics vinculats a la maçoneria.
Tot i que s’ha mantingut l’edifici original, el 1893, l’arquitecte Salvador Viñals hi va construir un pis més a sobre, però sempre respectant el disseny original. Posteriorment, s’hi va edificar un magatzem a la part posterior, amb un espai notable de columnes de ferro. El 1899, s’hi van afegir les galeries de vidre actuals, obra de l’arquitecte Isidre Gili i Moncunill, que ofereixen vistes a un dels típics patis interiors de l’Eixample.
En la distribució original, cada pis estava dominat per un gran saló, on destacaven les xemeneies, i una alba principal que donava a la Gran Via. Els dormitoris més petits se situaven a la part posterior, així com també les zones de serveis i el menjador. En aquest entorn peculiar va créixer la família Bonay.
Després de 147 anys, les portes de la Casa Bonay es tornen a obrir, ara com a hotel, mantenint-ne tots els elements arquitectònics originals: s’han restaurat l’escala principal i les finestres, la garita del porter i els terres hidràulics, i elements com la tipografia original i els panys de porta. Una de les intervencions més importants ha estat la construcció d’un passatge interior per dotar les habitacions de llum natural. Com a resultat, la casa ha quedat dividida en tres petits blocs: un amb vistes a la Gran Via, un al passatge interior i l’altre al pati interior d’illa. 

Hi han col·laborat:

Marc Morro: mobiliari de fusta de les habitacions i l’espai de recepció.
Studio Tack: interiorisme de Casa Bonay.
Teixidors: companyia de teles i roba de llit.
Max y Ausias: serigrafia.
Alejandra “Asilvestrada” y Sans Jardiners: jardineria.
Nina de Santa & Cole: il·luminació.
Batabasta: estampats de teixits.
Conti, Cert: estudi d’interiorisme i arquitectura.
Mucho: identitat de marca.

MOB es va inaugurar el novembre del 2011 i se situa en una antiga fàbrica tèxtil que s’ha anat adaptant i transformant segons les necessitats de cada moment. Té una arquitectura versàtil, modulable i adaptable, i els materials emprats també faciliten el canvi, el preu i l’adaptabilitat, sense oblidar el confort.
MOB neix per donar resposta a les noves demandes que es generen en l’àmbit laboral. Un coworking que es reinterpreta més enllà d’un espai compartit de treball amb aules, sales de reunions, una cafeteria-bar i espais per a esdeveniments. Espais amplis, híbrids i conceptualitzats per fomentar la col·laboració i crear una comunitat única a la ciutat comtal. Es disposa d’un espai amb accés directe al carrer de 1000 m2 en dues plantes. A través de la nova cafeteria MOB es connecta amb Barcelona i Barcelona amb l’espai de co-treball, creant així sinergies entre la ciutat i les idees dels coworkers.

L’espai de coworking del BDN Lab, situat a la planta superior d’una antiga nau industrial reformada, combina l’estètica industrial amb un interiorisme funcional i acollidor. Amb 300 m², ofereix àrees versàtils, des de taules de treball i sales de reunions fins a una cuina-office i una terrassa. El disseny interior incorpora materials com la fusta i el vidre, mantenint l’essència industrial original. A la planta inferior, el Fab Lab complementa l’espai amb tecnologies de fabricació digital, creant un entorn perfecte per a la creativitat i la innovació.

Projecte que es centra en la simplicitat i l’ús de sistemes constructius de baix impacte ambiental amb una petjada de carboni molt reduïda.
Els materials es deixen en el seu estat natural, sense revestiments, fet que permet contenir el pressupost i dota a la casa de una materialitat especial. La casa s’organitza al voltant d’un espai central de certa monumentalitat al que es volquen totes les estances i serveix de regulador tèrmic. Proposta basada en el confort i la relectura de la tipologia de casa de cos. Ceràmica, calç, suro i fusta posen en valor els materials de l’arquitectura tradicional.

Reforma d’una casa entre mitgeres del segle XIX que, al llarg dels anys, va patir diverses intervencions que en van anar modelant l’estructura i la volumetria. El projecte dona protagonisme als antics murs de pedra i les mitgeres d’obra, afegint-hi noves capes de materialitat i fent present la història del lloc diferenciant el que existia del que s’hi ha incorporat.
La casa s’organitza al voltant d’un pati exterior que envolta i omple de llum el menjador, la cuina i la sala d’estar. Una gran claraboia central recull la llum natural i la distribueix a través de la nova caixa d’escala. D’aquesta manera, l’ampli espai central es converteix en un distribuïdor de claror que arriba a totes les estances a través de grans obertures als murs de l’escala, que es materialitza amb un bloc de formigó alleugerit que aporta una nova textura als materials existents.

Reforma d’un habitatge eliminant-ne el passadís per guanyar espai a les habitacions. Amb acabats moderns i diferenciats, cada zona conserva la identitat, tot i l’obertura de l’espai principal. La reforma maximitza la llum natural i equipa completament la cuina, malgrat les limitacions d’espai. El projecte manté l’essència del barri i en respecta la qualitat arquitectònica original, creant un habitatge funcional, modern i adaptable amb un pressupost limitat.

L’habitatge original de principis del segle XX havia estat reformat parcialment, conservant la distribució original. Disposava d’un menjador central interior, tres habitacions petites i la cuina tancada mirant a patis de llums i dues habitacions grans amb sortida a la façana. En la reforma integral del 2022 es va donar la volta a la distribució, reduint el nombre d’habitacions per poder obtenir espais més grans i moure la cuina. Es van recuperar els paviments hidràulics originals, que juntament amb els falsos sostres ens recorden l’antiga distribució i li donen caràcter a la versió actual.

Edifici projectat per Elies Rogent, coincidint temporalment amb la construcció de la Universitat de Barcelona, obra també de l’arquitecte. L’edifici, amb planta en forma de creu grega, ocupa el centre de l’illa, i deixa a les quatre cantonades uns espais buits d’edificació inicialment ocupats per jardins.
La construcció queda centrada sobre l’edifici de l’església, de planta de creu llatina, que té façana al carrer de la Diputació i s’hi col·loca perpendicularment. La resta d’edificacions que formen el seminari deixen l’església englobada i s’organitzen al voltant d’uns patis.
El conjunt d’edificacions segueix les línies de l’arquitectura medievalista, tan de moda en aquells moments, i, més exactament, del que es coneix com a neoromànic, i fa servir, excepte a l’edifici de l’església, materials de poca qualitat (obra arrebossada, teula àrab…) per donar una imatge d’austeritat. Del conjunt destaca, a part de l’església esmentada, el cimbori de l’església (similar al del monestir de Poblet), centre de tota la composició de l’edifici, que és un dels elements més visibles del conjunt.

Per raons alienes a l’organització, aquest espai ja no forma part de la programació del festival.

Als inicis, l’edifici, situat al xamfrà del carrer de Balmes amb la Gran Via de les Corts Catalanes, estava destinat a habitatge. Durant la Guerra Civil, va quedar tan malmès que es va reconstruir, a càrrec de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, per allotjar la delegació de Barcelona de l’Institut Nacional de Previsió. A partir del 1983, l’edifici va passar a ser la seu central l’Institut Català de la Salut, quan es va dur a terme el traspàs de les competències de salut a la Generalitat de Catalunya.

L’edifici fa façana als dos carrers on està situat i al xamfrà, on té l’entrada principal, que culmina en un gran atri central. Les diferents façanes estan dividides en tres elements principals: baixos, un cos de cinc plantes pis i l’àtic. La distribució interior recorda l’estratègia de la Pedrera: situar les cambres a tocar de la façana, cosa que comporta que la circulació es produeixi a través dels patis interiors, d’una mida més generosa que la típica de la resta d’edificis de l’Eixample. L’edifici segueix un estil que, tot i adaptar-se a la moda historicista que es va imposar durant la dictadura franquista, compleix les regles de l’arquitectura clàssica.

La construcció de la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya es pot definir en tres etapes: la primera, quan es construeix la primera seu, sobre un solar a cavall entre els terrenys del convent del Carme i d’Elisabets (un edifici de nova planta de caràcter monumentalista i estil sobri, composició simètrica i organitzat al voltant d’un pati central); la segona, quan s’aixeca un segon pis a l’edifici original (millora les condicions de la sala d’actes i la biblioteca, i unifica funcions a cada planta) i s’amplia amb l’adquisició de la finca veïna (fet que millora les condicions de l’arxiu); la darrera, l’any 1992, quan es porta a terme un projecte unitari de reforma i ampliació que relliga els dos edificis (retornant la importància al pati central) i s’estableix un nou diàleg entre allò clàssic i la modernitat.