La construcció de la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya es pot definir en tres etapes: la primera, quan es construeix la primera seu, sobre un solar a cavall entre els terrenys del convent del Carme i d’Elisabets (un edifici de nova planta de caràcter monumentalista i estil sobri, composició simètrica i organitzat al voltant d’un pati central); la segona, quan s’aixeca un segon pis a l’edifici original (millora les condicions de la sala d’actes i la biblioteca, i unifica funcions a cada planta) i s’amplia amb l’adquisició de la finca veïna (fet que millora les condicions de l’arxiu); la darrera, l’any 1992, quan es porta a terme un projecte unitari de reforma i ampliació que relliga els dos edificis (retornant la importància al pati central) i s’estableix un nou diàleg entre allò clàssic i la modernitat.

Edifici modernista, anomenat també casa Jaume Botey, format per una gran casa i jardí. La casa la va reformar el 2001 l’estudi Soldevila, Soldevila, Soldevila arquitectes, per acollir les oficines i els espais de BSA (Badalona Serveis Assistencials). El 2021 s’inaugura la reforma del jardí, obra de l’estudi d’arquitectura i paisatge Isabel Bennasar, que és una proposta d’ordenació del jardí que també facilita l’ampliació de l’accés a les urgències de l’Hospital Municipal. Amb aquest nou projecte, l’edifici guanya un espai públic de qualitat que, alhora, permet admirar la seva façana asimètrica i coronament emmerletat.

El projecte NNWALLERY, promogut per Núñez i Navarro en col·laboració amb Norma Editorial, transforma murs d’obra en grans murals on artistes urbans vinculats a la ciutat (grafiters, historietistes, dibuixants de còmic…) expressen allò que els inspira Barcelona. Un cop acaben les obres dels edificis, els murals es retiren.

Al carrer de València, cantonada amb Rogent, s’hi podrà veure l’obra de DXTR (Dennis Schuster, Berlín), artista d’estil urbà de projecció internacional que combina aplicacions en murs urbans i campanyes publicitàries per a marques reconegudes. Serà un mural interactiu, de més de 50 metres de llarg i 2,5 metres d’alçada, inspirat en el mític On és Wally: entre múltiples personatges i detalls, el mural amaga tres objectes o personatges que l’espectador pot trobar, capturar en una imatge i enviar a través d’un formulari per participar en un sorteig. Durant el festival, es podrà veure l’artista en directe pintant el mural.

Torre unifamiliar situada en un passatge projectat de manera unitària com un conjunt de casetes de tipus anglès, amb habitatges de planta baixa i una planta pis i jardins espaiosos. Tot i la desaparició d’algunes de les antigues mansions, la transformació d’altres i la presència d’edificis contemporanis, el passatge conserva l’atmosfera original i és un testimoni del que havia de ser el Pla Cerdà.

Es tracta d’una torre de tres pisos d’alçària, construïda per a la família Amat, amb un jardí que reprodueix una plaça italiana típica: una part central amb llambordes, taules i cadires, i una zona de vegetació. Entre aquesta vegetació, s’hi pot veure un pebrer rosa, un dels arbres més antics i més alts de la ciutat. Actualment, a l’edifici hi ha l’Istituto Italiano di Cultura, que, entre d’altres, disposa d’una biblioteca amb un fons de 19.000 volums en llengua italiana.

Dipòsit amb capacitat per a 30 milions de litres d’aigua. En episodis de pluja forta, l’aigua s’emmagatzema per tal de retenir-la i desguassar-la de manera controlada fins a arribar a la depuradora, i així evitar possibles inundacions al carrer i reduir els abocaments a la platja. Tot es controla automàticament, amb un ordinador industrial situat al mateix dipòsit.

Reforma integral que efectua un esponjament de l’espai original des de l’accés fins a la façana. Les zones comunes formen una seqüència d’àrees connectades que generen noves visuals i potencien la il·luminació natural i la ventilació de l’habitatge; mentre que les zones privades se situen adossades a la façana, als patis interiors i a la galeria de pati interior d’illa (des d’on es pot apreciar la longitud total d’aquest habitatge passant). El projecte resultant respira harmonia entre els elements originals conservats (paviments hidràulics, cornises i fusteria exterior) i els nous (mobiliari, fusteria interior i llum indirecta) i reivindica el caràcter atemporal del nou habitatge.

La remodelació i l’ampliació del Centre Sant Jaume, promoguda per la Fundació Carles Blanch, té la finalitat de dotar l’edifici d’uns espais flexibles, lluminosos, acollidors i saludables que facilitin la convivència, la inclusió i la formació de col·lectius desfavorits al barri del Gorg, a Badalona.
L’edifici vol ajudar a fer pedagogia de la sostenibilitat deixant vistos els materials: tant l’estructura de fusta, com els aïllaments tèrmics i acústics de l’envolupant. En el cas de la mitgera, l’aïllament és translúcid reciclat, per aprofitar l’entrada de llum natural.

Aquest projecte és un contenidor sobri i funcional que reagrupa serveis municipals diversos i dispersos. L’edifici, de quatre plantes d’oficines, s’organitza de la part pública a la privada i s’aprofita de la topografia per aixecar-se sobre un sòcol que recull la zona d’atenció al ciutadà en un espai a doble altura que omple tot el volum de llum natural. Tant les oficines com les reserves d’espais per a instal•lacions donen flexibilitat en la distribució evolutiva del projecte. Per unir el projecte, es col•loquen amb cura les comunicacions verticals i es defineix una gradació necessària entre els espais servidors i els que han de ser servits.

La Casa dels Dofins i la recent inaugurada Casa de l’Heura són dues domus o cases benestants romanes de finals del segle i aC, situades a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. Són clars exemples d’arquitectura domèstica d’època romana i les úniques cases d’aquestes característiques museïtzades a Catalunya. En destaquen els mosaics i els paviments originals, d’una gran qualitat, les restes de pintures murals i un tram de carrer (cardo maximus) que separava les dues cases.
La visita de les cases incorpora diversos audiovisuals que expliquen i recreen des de la vida en aquestes cases fins a l’explicació de la producció i la comercialització del vi que tanta riquesa va generar per a la ciutat de Baetulo.

El nou passeig Marítim de Badalona està concebut a l’escala del front urbà construït sobre el passat industrial de la ciutat, establint un diàleg amb el recuperat paisatge natural. Un acurat treball topogràfic tanca la perspectiva de la platja contra la nova marina, i resol la relació entre els dos espais a banda i banda del traçat ferroviari i l’accés de la ciutat al mar a Martí i Pujol. La integració dels accessos al pont del Petroli en el traçat del passeig reforça el recorregut en la part central. La contundent elecció de materials i l’escala que confereix al conjunt el sistema d’enllumenat ajuden a comprendre el paisatge des d’una òptica d’àmbit metropolità.

Som davant la construcció de 200 metres de túnels d’una alçada de 2,10 metres i una amplada variable entre 1,5 i 2 metres, que disposava de lavabos, font, infermeria, sala d’infants i llar de foc, entre altres peces. És un bon exemple dels refugis construïts durant la Guerra Civil a Barcelona i permet sentir la brutalitat de les guerres i l’esforç dels ciutadans en la cerca de la supervivència.

En plena expansió de l’Eixample, els germans Masriera, provinents d’una família d’artistes i industrials molt influents, van encarregar la construcció d’un taller de creació: un temple historicista de tipologia pròstil hexàstil (amb sis columnes a la façana principal) que, emmarcat en el moviment cultural de la Renaixença, esdevindria un referent artístic important a la ciutat. Posteriorment, el temple taller es va reconvertir en obrador de joieria (1900) i en teatre (1933). Totes les modificacions en van preservar la façana neoclàssica, amb l’escalinata, la columnata de capitells corintis, la cornisa i el frontó, així com el jardí d’accés del carrer de Bailèn. Actualment, gràcies a la lluita veïnal, aquest edifici singular (per estil i per la relació que manté amb l’entorn) es convertirà en un nou equipament de barri.