El nou espai d’OAK2000, situat al showroom del carrer de Numància, 48, de Barcelona, ofereix un pis de gairebé 70 m² dissenyat per exposar una àmplia gamma de materials i solucions d’interiorisme. Aquest espai inclou una cuina, un saló-menjador, un dormitori, un vestidor i dos banys, on es mostren acabats per a parets i terres, així com també elements d’aixetes, sanitaris, il·luminació i mobiliari. La concepció d’aquest espai respon a la necessitat de resoldre dubtes dels clients durant el procés de reforma, permetent-los experimentar en un entorn real les opcions de disseny disponibles. El disseny no només presenta solucions estètiques, com ara les alçades dels sòcols i les unions entre materials, sinó també solucions tècniques. A més, permet dimensionar amb precisió zones de pas i distàncies entre elements. Aquest showroom ofereix un espai acollidor i funcional, pensat per a clients que busquen inspiració en la seva reforma.

El projecte de l’Institut del Teatre va fer front a diverses exigències: es troba en un entorn de gran complexitat, amb una sèrie de construccions de l’Exposició Universal del 1929 i diversos teixits urbans en tensió. El programa funcional era extens i complex: tres centres docents, dues escoles superiors i un ESO/CPD amb menors, i un teatre compartit amb el Mercat de les Flors. A part, la topografia, que va fer possible que l’edifici tingués dos accessos: per la plaça de Margarida Xirgu, que connecta l’IT amb la Ciutat del Teatre, i pel carrer de la França Xica, que connecta l’IT amb el barri del Poble-sec i els seus serveis.

L’edifici va ser concebut en forma de U. En un dels laterals es troben els dos teatres; a la part central de les P0, 1, 2 i 3, les aules teòriques, que s’alineen a la façana de vidre obertes al buit de l’atri, mentre que les aules de moviment de doble alçada donen majoritàriament al carrer de la França Xica.

A l’altre lateral es troba l’escola integrada de Dansa i ESO/Batxillerat, i part del Museu de les Arts Escèniques. Les plantes 4 i 5 ofereixen vistes de Barcelona. Aquí també es troben els serveis dels centres docents i el professorat. Mentre que de les plantes –1 a la –4 acullen les aules per a dansa espanyola, per als estudis musicals, escenografia, magatzems i les reserves del Museu.

El restaurant Direkte canvia d’entorn, des de la Boqueria fins a l’Eixample. El xef Arnau Muñío s’allibera de les limitacions dels 14 metres quadrats de Direkte Boqueria i amplia la capacitat de sala i cuina, però mantenint el concepte de barra japonesa que el caracteritza.

L’arquitectura de Juno House combina espais dissenyats per a la relaxació i el creixement personal, amb materials naturals i una il·luminació acollidora. L’interiorisme fomenta la col·laboració i la connexió, amb zones flexibles per a fitnes, meditació i benestar emocional. Cada detall està pensat per empoderar les dones, oferint un espai on puguin equilibrar la seva vida personal i professional. Juno House actua com a catalitzador de sinergies, promovent el lideratge femení i la innovació a través d’un entorn que celebra la diversitat i la creativitat.

L’espai La Mar d’Activitats destaca per la cúpula geodèsica d’acer de 12 metres de diàmetre i 5 metres d’alçada. La va popularitzar a mitjans del segle XX Richard Buckminster Fuller, l’arquitecte i enginyer que va establir la metodologia necessària per construir aquestes estructures lleugeres de barres. N’és un exemple la cúpula del Museu Dalí. Les cúpules geodèsiques es formen a partir de la distribució uniforme de punts sobre la superfície d’una esfera utilitzant com a referència un dels sòlids platònics, en aquest cas, l’icosaedre. L’espai La Mar d’Activitats tant convida a conèixer i reflexionar sobre el món de la mar i l’ús de materials sostenibles en el disseny de mobiliari, com també a reforçar el compromís amb l’economia circular i el respecte pel medi ambient.

El projecte consisteix en la construcció d’una torre de pràctiques per als bombers de la Vall d’Hebron que compleixi els requisits funcionals de l’activitat prevista i alhora ajudi a cohesionar l’entorn complex on se situa.
L’estructura vertical dissenyada es relaciona morfològicament amb el parc de bombers i el mercat, mentre que la seva materialitat connecta paisatgísticament amb els barris de Sant Genís i el Carmel, i alhora respon a criteris de durabilitat, manteniment, resistència als impactes i facilitat constructiva.
Es planteja una torre com un sistema obert que permet una gran flexibilitat i adaptació funcional als futurs canvis d’ús. Consisteix en una planta quadrada a partir d’una retícula de pilars i jàsseres de formigó que generen una malla tridimensional d’on s’obtenen quatre espais buits a cada planta que poden acollir múltiples situacions espacials. La gelosia de la façana garanteix una ventilació permanent i permet reduir la temperatura exterior, amb la qual cosa es podria fer servir com a futur refugi climàtic. A més, s’hi inclouen dotze nius de falciot per promoure la biodiversitat i acollir una espècie que freqüentava la serra de Collserola.

La rehabilitació i l’ampliació del palauet Canals-Junyer, un edifici de principis del segle XX que va ser el consolat danès a Barcelona, integra el respecte per l’arquitectura històrica amb solucions contemporànies. La intervenció ha conservat el caràcter original de l’edifici, recuperant-ne la coberta i alliberant-lo d’elements afegits, mentre que l’espai interior s’ha reforçat i s’ha adaptat per a usos polivalents. Els jardins, amb una superfície permeable i un quiosc amb cafeteria, mantenen el disseny original, i es converteixen en una àrea d’estada ombrejada i un mirador. El projecte també ha resolt la connectivitat urbana amb la creació de nous accessos des del carrer de Gustavo Bécquer i el viaducte de Vallcarca, mitjançant una rampa i una escala. La intervenció ha generat un espai públic obert, de 1.800 m², que combina elements històrics i moderns, potenciant el diàleg entre el patrimoni arquitectònic i les necessitats socials del barri.

Il Giardinetto, dissenyat el 1974 pels arquitectes Alfonso Milá i Federico Correa, destaca per l’interiorisme innovador i acollidor, inspirat en un jardí màgic al cor de Barcelona. L’espai combina elements naturals, com la fusta i la vegetació, amb una il·luminació suau que evoca un ambient íntim i serè. El disseny original va ser reconegut amb el Premi FAD d’Interiorisme, el mateix any que es va obrir. El 2012, va rebre el seu segon Premi FAD per la renovació de la planta baixa, obra de l’estudi Llamazares Pomés, que va obrir el local a l’exterior amb una barra i una finestra a peu de carrer. La reforma va modernitzar el restaurant sense perdre la seva essència, mantenint l’atmosfera sofisticada i única que el caracteritza. Il Giardinetto és un exemple destacat d’arquitectura interior, fusionant història, funcionalitat i un disseny que perdura en el temps, tot creant un ambient exclusiu i atemporal.

Reforma d’un habitatge eliminant-ne el passadís per guanyar espai a les habitacions. Amb acabats moderns i diferenciats, cada zona conserva la identitat, tot i l’obertura de l’espai principal. La reforma maximitza la llum natural i equipa completament la cuina, malgrat les limitacions d’espai. El projecte manté l’essència del barri i en respecta la qualitat arquitectònica original, creant un habitatge funcional, modern i adaptable amb un pressupost limitat.

L’habitatge original de principis del segle XX havia estat reformat parcialment, conservant la distribució original. Disposava d’un menjador central interior, tres habitacions petites i la cuina tancada mirant a patis de llums i dues habitacions grans amb sortida a la façana. En la reforma integral del 2022 es va donar la volta a la distribució, reduint el nombre d’habitacions per poder obtenir espais més grans i moure la cuina. Es van recuperar els paviments hidràulics originals, que juntament amb els falsos sostres ens recorden l’antiga distribució i li donen caràcter a la versió actual.

El Teatre Lliure de Montjuïc ocupa el renovat Palau de l’Agricultura, un edifici noucentista construït per a l’Exposició Internacional del 1929. Originalment es va dissenyar com un complex amb pati central,i hi destaca l’ús de terracota i la col·laboració d’artistes com Frederic Marès i Darius Vilàs. Després de la Guerra Civil, l’edifici es va enderrocar parcialment i es va reconvertir en el mercat central de flors, fins al 1970. La transformació del Palau en la seu actual del Teatre Lliure, culminada el 2001, va estar dirigida per l’arquitecte Manuel Núñez Yanowsky, sota la visió artística de Fabià Puigserver. La rehabilitació va integrar criteris tècnics i escenogràfics avançats, creant dues sales principals: la Sala Fabià Puigserver (amb capacitat per a 720 espectadors) i l’Espai Lliure (amb 172 places), adaptant els espais a les exigències de l’art escènic contemporani i establint un diàleg entre la història de l’edifici i les necessitats teatrals modernes.

El pavelló Ave Maria està situat a la part sud del recinte, i forma part del nucli original d’edificis disposats al voltant d’un gran pati rectangular, amb una ordenació simètrica al llarg d’un eix central. Aquest pavelló, juntament amb el de Lactància (a l’altre costat de l’eix), és un dels dos edificis més grans i importants del conjunt. Aquests edificis responien a la necessitat d’oferir un espai higiènic, ben ventilat i amb accés a la llum natural, factors clau en la cura dels infants en aquell moment.
Arquitectònicament, el pavelló Ave Maria és un exemple clar del primer modernisme, un estil que combina funcionalitat amb una recerca estètica refinada. L’edifici està construït amb paredat de pedra combinat amb maó vist, un tret distintiu de molts edificis modernistes de l’època, i està decorat amb elements ceràmics, que hi aporten un toc ornamental. Les obertures de les finestres i les portes tenen formes diverses, emmarcades amb maó vist, i alguns detalls inclouen columnes i relleus amb influències historicistes.
L’interior del pavelló destaca per la funcionalitat, dissenyat per acollir infants en condicions òptimes, però també per la cura estètica, que reflecteix una síntesi entre funcionalitat i bellesa formal. Aquest enfocament es va mantenir en totes les construccions d’aquesta primera fase del recinte, garantint una coherència entre les diferents edificacions.
Al segle XX, després d’acabar la seva funció original com a centre d’acollida per a mares i infants, el pavelló Ave Maria va ser rehabilitat per adaptar-se a nous usos. A la dècada dels vuitanta, el pavelló va ser restaurat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera, una intervenció que va ser reconeguda amb el prestigiós premi FAD d’arquitectura, l’any 1983. Des d’aleshores, l’edifici allotja el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb què s’ha convertit en un exemple reeixit de reutilització del patrimoni arquitectònic.