Aquest edifici, aparador de la burgesia industrial i financera de Barcelona, va patir dos incendis importants (1861 i 1994) que van destruir completament la sala i l’escenari del teatre. El darrer projecte de reconstrucció i ampliació del Gran Teatre del Liceu es va basar en tres eixos d’actuació: la reconstrucció -decisió polèmica que va apostar per fer una rèplica exacta de l’antic edifici, un disseny inspirat pels teatres italians-; la modernització tècnica -per adaptar-lo tecnològicament-; i l’augment de la seguretat -tant pel que fa al públic com als tècnics i els artistes-. La façana de la Rambla és l’original del 1847, amb elements historicistes pròpies de l’arquitectura neoclàsica. L’ornamentació de la sala reprodueix la construïda desprès del primer incenci, al 1909, amb relleus de guix i estuc daurats i policromats.

Aquest palau és exponent del barroc civil català, encarregat com a residència per Felipe Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú. La seva mort prematura va fer que fos la seva vídua la que gaudís de “la casa de la Rambla”, la qual, des d’aleshores, va quedar rebatejada com el Palau de la Virreina. L’edifici s’estructura a l’entorn de dos patis interiors, un dels quals dóna accés a la planta noble amb una escala doble que arrenca del vestíbul.

Edificis municipals adquirits i rehabilitats per l’Ajuntament de Barcelona consistents en dues finques contigües del barri del Raval per situar-hi tretze pisos públics de lloguer. El nou edifici s’ordena a partir d’un nucli de circulació vertical situat al centre de les finques, que es connecten interiorment. Aquesta connexió suposa una millora substancial de les condicions d’habitabilitat dels habitatges resultants i permet oferir tipologies per a diferents estructures familiars.

Constructivament, el projecte és sensible amb les preexistències, s’han minimitzat els enderrocs i s’han aprofitat al màxim els elements existents. Es deixen retalls i petjades materials que permeten acostar-se a la memòria dels espais passats.

Itinerari que aprofundeix en els contrastos del patrimoni de Ciutat Vella. A través de diferents projectes, descobrirem múltiples estratègies a l’hora de rehabilitar el patrimoni de la ciutat i com habitar-la.
Aquest itinerari permetrà descobrir dos edificis emblemàtics, el Palau Moja i l’Escola Massana, situats als dos costats de la Rambla. Es tracta d’un recorregut cronològic des del projecte de Josep Mas, el 1774, fins a la construcció del nou edifici de l’Escola Massana fet per l’Estudi Carme Pinós el 2006.

El nou showroom Porcelanosa Barcelona, situat a l’emblemàtica avinguda Diagonal, 409, té una superfície de 380 m², dividits en dues plantes i cinc espais diferenciats: zona d’ambients, àrea tècnica – ceramoteca, projectes de cuina, àrea d’atenció personalitzada al client i zona d’aigües. L’edifici, amb una façana imponent d’estil neoclàssic de pedra i nou plantes sobre rasant, construït entre els anys 1933 i 1934, es troba en ple centre econòmic de la capital catalana.

Torre unifamiliar situada en un passatge projectat de manera unitària com un conjunt de casetes de tipus anglès, amb habitatges de planta baixa i una planta pis i jardins espaiosos. Tot i la desaparició d’algunes de les antigues mansions, la transformació d’altres i la presència d’edificis contemporanis, el passatge conserva l’atmosfera original i és un testimoni del que havia de ser el Pla Cerdà.

Es tracta d’una torre de tres pisos d’alçària, construïda per a la família Amat, amb un jardí que reprodueix una plaça italiana típica: una part central amb llambordes, taules i cadires, i una zona de vegetació. Entre aquesta vegetació, s’hi pot veure un pebrer rosa, un dels arbres més antics i més alts de la ciutat. Actualment, a l’edifici hi ha l’Istituto Italiano di Cultura, que, entre d’altres, disposa d’una biblioteca amb un fons de 19.000 volums en llengua italiana.

La casa de las germanes Terrades és un edifici d’aspecte medieval, conegut per les agulles còniques que coronen les sis torres: les punxes. A causa de l’alineació de la Diagonal, ocupa la totalitat d’una illa irregular de l’Eixample. El conjunt està format per tres edificis independents entre si, resolts amb un llenguatge unitari. D’una banda, l’edifici es caracteritza per l’ús de diferents llenguatges en un únic edifici (es barregen estils del gòtic nòrdic i plateresc amb elements populars catalans, com l’ús de plafons de ceràmica); d’altra banda, pel coronament de les cantonades amb sis torres punxegudes que les emfasitzen.

Espai d’oficines situat a l’edifici emblemàtic de la Casa Terrades, el qual, a causa de l’alineació de la Diagonal, ocupa la totalitat d’una illa irregular de l’Eixample. El conjunt està format per tres edificis independents entre si, resolts amb un llenguatge unitari. D’una banda, l’edifici es caracteritza per l’ús de diferents llenguatges en un únic edifici (es barregen estils del gòtic nòrdic i plateresc amb elements populars catalans, com l’ús de plafons de ceràmica); d’altra banda, pel coronament de les cantonades amb sis torres punxegudes que les emfasitzen.

Les oficines Casa Les Punxes, un espai de coworking i d’esdeveniments, ocupen tres plantes d’aquest edifici: a la planta baixa s’hi situa el lobby, amb una zona de treball flexible; a la segona planta, l’office (amb oficines privades i espai de coworking), i a la tercera planta, a la terrassa, hi trobem un espai de 600 m² per celebrar-hi diferents esdeveniments i sis sales de reunions ubicades a les característiques punxes de l’edifici.

Resultat del boom especulatiu en la construcció d’edificis d’oficines a la Barcelona de la dècada de 1960, la Torre Colom s’enmarca en el cànon brutalista, corrent inspirat en la cultura pop. Les seves façanes, guerxes i inclinades, estan revestides de plafons d’agregat de formigó. La piràmide invertida que la corona és una referència visual al costat de la ciutat medieval; es tracta d’un volum de formigó, els costats de la qual descriuen un gir de 45 graus respecte de les façanes.

Espai d’oficines situat a les plantes 15, 23 i 24 de l’edifici de Torre Colom: edifici d’estil brutalista coronat amb una piràmide invertida de formigó (girada 45º respecte a unes façanes guerxes i inclinades), que converteix la torre en una referència visual al costat de la ciutat medieval.

El projecte per a les oficines crea un espai obert al voltant del nucli central de circulacions d’aquesta torre, fet que permet gaudir de vistes de 360º de la ciutat sense renunciar a zones tranquil·les de treball. Es proposa un entorn de treball flexible, àgil i amb acabats càlids: s’introdueix el color blau als sostres i la cuina, per potenciar la relació amb el mar; es fa servir fusta de roure natural per crear espais acollidors, i es dissenya una lleixa contínua perimetral que ressalta les vistes sobre la ciutat. El conjunt és una oficina innovadora, amb espais diàfans, coworking, zones comunes per al descans, sales de reunions polivalents i una terrassa espectacular amb vistes panoràmiques.

Residència d’estiueig situada al barri de Sant Gervasi de Cassoles i construïda per Antonio Tosquella quan va tornar de fer les Amèriques. Es tracta d’una casa de dues plantes on destaquen les façanes (amb un estil eclèctic que combina les línies curvilínies d’estètica modernista i els arcs de ferradura propis d’un estil neoàrab i d’estils historicistes) i la decoració interior (riquesa ornamental a les portes, vidrieres interiors, pintures, paviments…). Constructivament, l’arquitecte va emprar tècniques i materials de la tradició catalana. Desocupada des de l’any 2012, les entitats del barri van lluitar perquè l’adquirís l’Ajuntament, fet que va tenir lloc l’any 2021; actualment està a l’espera d’un projecte per fer-hi equipament públic.

Aquesta passarel·la per als vianants és una prolongació natural de la Rambla, que entra en el mar amb formes i materials que evoquen l’entorn marí. Aquest pont mòbil, que s’obre per a donar accés dels vaixells a la dàrsena, forma part del projecte d’espais lliures que connecta la plaça del Portal de la Pau amb el Moll d’Espanya, on es troben l’Aquarium de Barcelona i el centre comercial Maremagnum. Aquesta secció d’una via tan antiga com es la Rambla es va fer quan es va començar a obrir la ciutat al mar, una manera de que les persones vegin el mar més d’a prop.