La recerca al Sant Pau – Campus Salut Barcelona es basa en una aposta ferma per la innovació i el talent, posicionant així el centre en l’avantguarda en l’àmbit de la investigació científica, amb el big data i la intel·ligència artificial com a palanques de transformació i millora de la salut de les persones.

FUNDACIÓ KÀLIDA

Reforma d’un habitatge situat en una finca protegida del 1910 al barri de Sants. La intervenció consisteix en la reordenació de tot el programa funcional per obtenir el màxim aprofitament solar i gaudir d’espais més oberts i amplis. La nova distribució treballa com una concatenació de peces en les quals el mobiliari acompanya en tot el recorregut, oferint diferents possibilitats als espais. Materialment, es busca un equilibri entre els nous elements (fusta, rajola ceràmica, marbre) i els existents (fusteries, paviment hidràulic i sostres de volta catalana), creant un joc de volums i marcant antigues traces.

Constructor: Lluís Dachs, SLU
Fuster: Termens. Ebanisteria i fusteria. S.L.
Instal·lador: Talranew, SL

Espai situat a la Ronda de Dalt que s’ha dissenyat perquè actuï com una plaça. Es configura a través d’una pèrgola fotovoltaica, una de les més grans de la ciutat, i alhora proveeix d’ombra per convertir-la en un espai bioclimàtic amb una gran presència vegetal en tota la superfície. El disseny d’aquesta zona verda s’ha fet seguint els requisits de l’urbanisme de gènere i inclusiu, com, per exemple, evitant els espais foscos i ocults, per aconseguir un espai de gaudi i segur per a tothom i alhora productiu.

El projecte se situa en una parcel·la típica de l’Eixample, cosa que es reflecteix en la composició de l’edifici. L’objectiu del projecte és crear una comunitat que comparteixi tant la vida quotidiana dels residents com la de treball.

La distribució en planta s’articula a través de l’escala i el pati interior, que se situen al mig de l’edificació. Això fa que a cada planta sorgeixin dos espais diferenciats, on se situen les tipologies d’habitatge flexibles per adaptar-se a cada resident. Els espais comuns se situen en planta semisoterrani, amb una part de serveis comunitaris, planta baixa i altell que serveixen per treballar, obert també a visitants, i la coberta com a espai d’oci amb vistes al temple de la Sagrada Família.

Un aspecte important de la reforma és la part de sostenibilitat i economia circular que s’ha dut a terme. S’aprofiten les estratègies passives propiciades per la tipologia de l’edifici, com la ventilació creuada, a través del pati interior, i la il·luminació natural, amb grans obertures amb protecció solar. Es redueix l’impacte de l’obra mitjançant la construcció en sec, la reducció del consum de material i la utilització de materials amb un baix impacte ambiental.

Reforma i restauració de l’habitatge en planta primera de l’edifici que Evarist Juncosa, del qual la casa rep el nom, va encarregar construir a l’arquitecte Salvador Viñals Sabaté –tot i que el disseny es pensa que va ser de l’arquitecte Melcior Viñals– al solar que va adquirir el febrer del 1898, durant el procés de construcció del Pla Cerdà.
L’edifici entre mitgeres consta de planta baixa, entresol i quatre pisos, i és d’estil modernista, prenent com a exemple el llenguatge barroquitzant de Gaudí a la Casa Calvet, al carrer de Casp. Els elements arquitectònics que destaquen més són la tribuna i els balcons, sobretot per a la decoració, la porta d’entrada, amb forma d’arc trilobulat, els vitralls policromats i el coronament, a la manera d’algunes construccions barroques catalanes.
La intervenció manté l’ús original d’habitatge i la seva distribució respectant els elements originals, després d’una restauració exhaustiva.

Cosentino City és un espai d’inspiració, de trobada i de creació per als professionals del disseny i l’arquitectura. És un centre d’informació i selecció dels materials by Cosentino. Desenes de clients professionals i finals passen pel showroom cada dia, que s’ha consolidat com una potent eina comercial, de comunicació i de màrqueting. L’espai l’ha dissenyat l’equip d’Interiorisme de Cosentino, que disposa de tres plantes amb múltiples àrees.
S’ofereixen serveis d’assessorament personalitzat, una zona d’experiència, nous serveis digitals i esdeveniments i ponències. És un espai on es disposa de tot el material que calgui per crear combinacions i poder-hi interactuar.

Sant Pau és un hospital universitari amb un vessant docent que es coordina, principalment i des de fa més de cinquanta anys, a través de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Escola d’Infermeria de Sant Pau, centre adscrit a la UAB. L’Hospital té un paper destacat en el programa MIR de formació especialitzada, amb 39 especialitats acreditades. D’altra banda, Sant Pau ofereix màsters i cursos d’especialització per a professionals en actiu. 

La Casa de Convalescència, un edifici que també està gestionat per la UAB, forma part d’aquest Campus de Docència. Tots tres edificis seran espais visitables durant aquesta edició del 48h Open House Barcelona, una visita en la qual també s’explicarà l’eix docent de l’Hospital de Sant Pau.

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA
CASA DE CONVALESCÈNCIA
FACULTAT DE MEDICINA – UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

En l’àmbit de la recerca, l’Hospital de Sant Pau continua treballant amb els cinquanta-dos grups de recerca acreditats de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau), un dels centres més actius en la investigació translacional i multidisciplinària, per reforçar el teixit investigador, incrementar el valor afegit dels investigadors de Sant Pau i captar nou talent. 

En l’edició d’enguany, es podran visitar diferents zones on es desenvolupa la recerca bàsica i translacional que es fa a l’Institut de Recerca de Sant Pau, així com algunes plataformes i tècniques que fan servir els investigadors.

INSTITUT DE RECERCA

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un hospital de referència en tractaments que requereixen una tecnologia capdavantera i una alta especialització dels professionals. El seu àmbit d’actuació se centra en la ciutat de Barcelona, tot i que també té una incidència notable a la resta de l’Estat i una important projecció internacional.

HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU

El Recinte Modernista de Sant Pau de Lluís Domènech i Montaner, patrimoni de la humanitat per la Unesco des del 1997, ha esdevingut un dels emblemes històrics de la ciutat i una icona del moviment modernista a Barcelona. En l’actualitat, s’ha convertit en un espai on conviuen història i innovació, i en un centre de coneixement format per institucions de diferents àmbits, com la sostenibilitat, la salut i l’educació, entre d’altres. 

El vessant humanista està pensat per acollir entitats de vocació social o comunitària i de foment de la cultura, convertint així el Sant Pau – Campus Salut Barcelona en una caixa de ressonància social dins d’un entorn arquitectònic i urbanístic inigualable i icònic com és el Recinte Modernista. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser l’únic hospital situat en un recinte catalogat com a patrimoni de la humanitat per la Unesco, fins que es va traslladar al nou edifici.

RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU

2023, L’ANY DOMÈNECH I MONTANER 

Aquest 2023, se celebren cent anys de la mort de Lluís Domènech i Montaner, un dels arquitectes catalans més emblemàtics dels segles XIX i XX. La seva producció arquitectònica abasta des de projectes urbans fins a grans conjunts monumentals i encàrrecs a petita escala. Són seus alguns dels edificis més singulars de la Barcelona modernista, com el Recinte Modernista de Sant Pau, la Fonda Espanya, la Casa Lleó Morera, la Casa Fuster i el Palau de la Música, entre d’altres. 

L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), considerat pare del modernisme català, era fill d’una família culta i progressista, de classe mitjana benestant barcelonina. El seu pare, Pere Domènech i Saló, era un enquadernador de prestigi, i la seva mare, Maria Montaner i Vila, filla d’una antiga casa pairal de Canet de Mar, població on l’arquitecte va estar molt arrelat.

Domènech i Montaner es va llicenciar en Ciències Exactes, Físiques i Naturals per la Universitat de Barcelona i, després de començar els estudis d’Enginyeria, va optar per la carrera d’Arquitectura a l’Escola Especial d’Arquitectura de Madrid. Acabada aquella etapa formativa, va emprendre un seguit de viatges per França, Suïssa, Itàlia, Alemanya i Àustria. 

De tornada a Catalunya, va iniciar la seva carrera professional com a arquitecte i, el 1875, va ingressar com a professor interí a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va estar vinculat fins al 1920. En aquesta escola va tenir alumnes com els arquitectes modernistes Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol. 

A poc a poc, la pràctica arquitectònica es va convertir en la seva autèntica passió, i, a més, va ser un apassionat humanista i amant de la història. 

Els seus últims anys de vida, malalt de càncer d’estómac i desenganyat de la política i d’alguns companys de professió, va delegar molta de la seva activitat professional en el seu fill Pere Domènech i Roura i en el seu gendre Francesc Guàrdia i Vidal. De fet, quan Lluís Domènech i Montaner mor, el 1923, és el seu fill qui acaba les obres de l’antic Hospital de Sant Pau. 

Domènech idealitzava la Catalunya medieval com un dels moments de màxima esplendor i autenticitat, i apostava per reforçar la identitat catalana del present amb els referents del passat. Aquella passió per l’heràldica i l’època medieval està molt present, precisament, al Recinte Modernista de Sant Pau. 

Després d’acollir durant un segle les instal·lacions de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, arran del trasllat de l’activitat sanitària al nou centre, el 2009, un ambiciós procés de rehabilitació ha permès recuperar el valor patrimonial i artístic del Recinte Modernista de Sant Pau, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, qui en una primera etapa va inaugurar nou pavellons, entre els quals hi havia el d’Administració, amb una gran riquesa ornamental de pedra, ferro i ceràmica. En una segona etapa, a càrrec del seu fill i també arquitecte Pere Domènech i Roure, s’hi va introduir un estil eclèctic d’elements de disseny més simples (convent, farmàcia, cuina, església, casa de convalescència).

La restauració dels pavellons modernistes, declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco l’any 1997, també ha permès desenvolupar un programa cultural que té com a objectiu principal reivindicar aquest tresor del modernisme europeu. La figura de Lluís Domènech i Montaner i la seva aportació al moviment modernista, així com el valor patrimonial i institucional de Sant Pau i la seva aportació a la medicina, en són les peces clau. 

A més, la recuperació del conjunt modernista ha convertit part del Pavelló d’Administració en un centre de reunions i esdeveniments. Amb capacitat per a més de sis-centes persones, els espais del Pavelló d’Administració són un emplaçament emblemàtic de la ciutat. 

El Pavelló de l’Administració també acull l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un dels fons documentals hospitalaris més importants que es conserven en l’actualitat, el qual abasta obres i documents històrics des del segle XV fins al XX.

L’Escola es va crear segons el Decret del 4 de desembre del 1953 i va iniciar l’activitat el curs acadèmic 1954-1955, funcionant com a Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS). L’edifici que des de llavors ocupa l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau va ser l’antic allotjament de les monges que treballaven al centre hospitalari. L’any 1977, va tenir lloc la integració dels estudis d’Infermeria a la Universitat, així que l’Escola es va transformar en l’Escola Universitària d’Infermeria, adscrita a la UAB.