El nou mercat dels Encants es troba a cavall entre la plaça de les Glòries i l’eix de la Meridiana. El projecte manté la idea de mercat a l’aire lliure dels antics Encants Vells per fugir del model d’edifici de centre comercial tancat, i planteja una plaça comercial contínua que connecta les diferents cotes dels carrers perimetrals de la parcel·la. La oberta, a 25 metres d’alçada, està pensada com una icona urbana que resguarda i alhora reflecteix les activitats de l’entorn a l’interior del mercat.

Construït al solar resultat de la crema del convent de Santa Caterina, aquest és un dels mercats més antics de Barcelona. En la seva última rehabilitació es fa palesa la superposició dels diferents moments històrics: les restes arqueològiques de l’antic convent, la façana de l’antic mercat i la nova coberta amb estructura de fusta i revestiment ceràmic de colors. Al costat, els habitatges per a gent gran formen el conjunt que canvia els paràmetres d’intervenció al barri antic de la ciutat.

Projecte de remodelació del mercat de Sant Andreu, un edifici format per un cos principal (col·locat al mig de la plaça del Mercadal i on es desenvolupa el mercat alimentari) i un local de vendes amb parades no alimentàries que es percep com un passatge cobert entre la plaça i el carrer de Rubén Darío). El projecte es planteja des de les premisses següents: reducció de la volumetria (per reduir l’impacte volumètric de l’edifici sobre la plaça, es manté el perímetre i s’acota l’alçada); transparència de la façana (per integrar l’activitat comercial de la plaça del Mercadal a l’activitat del mercat, es converteix la plaça en el primer passadís del mercat tot mantenint el mateix paviment); voluntat de projecte emblemàtic (voluntat de fer-lo reconeixible des de l’entramat de carrers del barri); tractament de la coberta com a façana.

A tocar de l’Hospital de Sant Joan Baptista, hi ha una vinya de 3.500 m² que actualment és una vinya totalment integrada en el teixit urbà. La família sitgetana dels Llopis va llegar-la a l’Hospital el 1935, amb la condició que la vinya es dediqués sempre a produir malvasia, per evitar que aquesta varietat de raïm desaparegués. És per això que la Fundació de l’Hospital ha tingut un celler, que, a partir dels anys vuitanta, es va situar a l’antic Corral de la Vila, un edifici del segle XVIII d’ús ramader i de construcció de caire popular. Avui el corral és l’espai del Centre d’Interpretació de la Malvasia. Tot el que es genera per al celler té un retorn directe cap a la funció social de la Fundació.

El nou showroom Porcelanosa Barcelona, situat a l’emblemàtica avinguda Diagonal, 409, té una superfície de 380 m², dividits en dues plantes i cinc espais diferenciats: zona d’ambients, àrea tècnica – ceramoteca, projectes de cuina, àrea d’atenció personalitzada al client i zona d’aigües. L’edifici, amb una façana imponent d’estil neoclàssic de pedra i nou plantes sobre rasant, construït entre els anys 1933 i 1934, es troba en ple centre econòmic de la capital catalana.

L’any 1972, un grup de joves arquitectes i dissenyadors de Barcelona van fundar Barcelona Design amb la intenció de produir mobles i objectes per als seus projectes amb total llibertat creativa i d’introduir un criteri innovador en el sector. Avui, aquests mobles estan presents en més de 60 països, a les millors botigues de disseny i galeries d’art, i als projectes d’estudis d’interiorisme i arquitectura més avantguardistes. Els mobles es produeixen majoritàriament amb petits artesans i tallers locals per a projectes de tot el món. El punt de trobada d’aquest món de la cultura i el disseny és en un showroom de més de 600 m² situat en un antic espai industrial del districte del 22@. Aquí s’hi troben tant edicions limitades amb dissenys de Dalí i Gaudí (BD Art Editions) com peces d’artistes contemporanis com Mendini i Hayon.

Aquesta passarel·la per als vianants és una prolongació natural de la Rambla, que entra en el mar amb formes i materials que evoquen l’entorn marí. Aquest pont mòbil, que s’obre per a donar accés dels vaixells a la dàrsena, forma part del projecte d’espais lliures que connecta la plaça del Portal de la Pau amb el Moll d’Espanya, on es troben l’Aquarium de Barcelona i el centre comercial Maremagnum. Aquesta secció d’una via tan antiga com es la Rambla es va fer quan es va començar a obrir la ciutat al mar, una manera de que les persones vegin el mar més d’a prop.

L’edifici Maremàgnum, construït l’any 1995, en un moment de gran èxit de l’entorn del Port Vell, es va remodelar l’any 2006 amb l’objectiu de donar resposta arquitectònica a una actualització de la imatge comercial convencional. El nou projecte, que potenciava les qualitats arquitectòniques del projecte inicial, s’estructurava en dos fronts: d’una banda, introduïa nous materials i una paleta de colors més lluminosos; d’altra banda, creava un atri central que organitzava totes les plantes de l’edifici, hi introduïa llum natural i canviava radicalment la imatge del centre comercial. L’any 2007, amb la voluntat de donar caràcter de punt de trobada a l’edifici, es va fer una reforma a la planta segona del centre. Entre altres aspectes, el nou projecte va crear una plaça-terrassa-mirador central, coberta amb una marquesina lleugera i transparent, per poder-hi portar a terme diferents esdeveniments públics.

La nova seu d’Etnia Barcelona ocupa un edifici de set plantes: les dues primeres, destinades a botiga, i la resta, a showrooms, tallers i espais per a reunions. El projecte arquitectònic transforma l’edifici preexistent en espais diàfans i hi col·loca un ascensor per connectar els diferents pisos de la botiga. El projecte es va dur a terme seguint un estudi arqueològic que revelava que l’edifici estava construït sobre les restes de la Sala del Capítol de Santa Maria del Mar (primer quart del segle XVI) i sobre un edifici d’habitatges plurifamiliar (finals del segle XIX). El projecte d’interiorisme, d’estil eclèctic, recrea diferents ambients, que tant recorden l’essència dels habitatges barcelonins com diferents oficis. Hi trobem paviments hidràulics, ascensors antics de fusta, fustes de roure, enrajolats coloristes, volta catalana i tocs industrials de pilars de fosa; així com una làmpada antiga de quiròfan, un moble taller de joieria, un moble central semblant a una barra de bar, zones de backstage de passarel·les de moda i, fins i tot, unes zones de llibreria plenes de cultura.