Explorarem obres d’art públic (muralisme, mosaic) i la identitat de la ciutat, tot passejant per diferents models d’intervenció comunitària lligada a l’art urbà que tenen la voluntat de generar empoderament i pertinença a l’espai públic. En aquesta ruta farem un recorregut per les intervencions que s’han fet els últims anys a la ciutat de l’Hospitalet, coneixerem millor què és l’art urbà, el grafiti i el muralisme comunitari i altres formes d’intervenir sobre la nostra ciutat mitjançant l’art a l’espai públic. https://www.contornourbano.com
Ús actual: Cultural
NOTICIES
08/09/2022
ITINERARI MURALISME COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL
NOTICIES
30/09/2021
MASIA CAN MILÀ
L’origen d’aquest edifici el trobem en l’antiga casa Milà dels Ferrers, d’una família de pagesos molt lligada a la història de Sitges, ja que la tradició explica que l’any 878 va ser un esclau moro dels amos de la casa qui, treballant una vinya, va desenterrar una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, una troballa que va suposar la construcció, en aquelles terres, de l’ermita de la Mare de Déu del Vinyet. La imatge de la masia es deu a reformes i ampliacions posteriors, fetes entre el 1927 i el 1941, projectes de Josep Maria Martino, autor de la caseta de planta baixa que completa el conjunt. Actualment és de propietat pública, i s’ha reformat per convertir-la en un espai informatiu, amb una proposta de comunicació interactiva per potenciar el coneixement i la difusió del patrimoni cultural de Sitges i de la comarca del Garraf.
NOTICIES
27/09/2021
ITINERARI SITGES ANTIC
El Sitges actual es deu, en part, als primers poblats ibers i a l’esplendor de l’època romana, quan es va convertir en el port de Subur, la principal sortida al Mediterrani dels productes del Penedès, com ara vi i cereals, així com un poble que rebia influència de la resta del món. Però va ser durant l’època medieval quan Sitges va viure uns segles de gran desenvolupament econòmic, social i urbanístic, iniciant-se el tramat de carrers que avui formen el nucli antic del poble. L’església, el castell, el mercat, l’hospital i la muralla són alguns dels edificis que, modificats, ampliats, reformats i amb canvi d’ús, encara podem visitar i que ens donen una idea de com era aquell Sitges de fa mil anys.
NOTICIES
27/09/2021
BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL (CASA MIQUEL UTRILLO)
Miquel Utrillo es va construir aquesta bella casa per viure amb la seva família, tot i que, per fer-ho, va fer servir els diners de Charles Deering, el veritable propietari de l’edifici. Exemple d’arquitectura noucentista, amb esgrafiats que decoren les obertures de la façana principal, la casa tenia unes magnífiques terrasses enjardinades que actualment es troben en procés de recuperació. L’any 1936, d’edifici va ser reconvertit en la Biblioteca Pública Santiago Rusiñol. Entre el 2013 i el 2018, l’edifici va viure una intensa reforma, amb el condicionament i la millora de les instal·lacions.
NOTICIES
27/09/2021
PALAU MARICEL (MARICEL DE TERRA)
L’any 1910, el milionari americà Charles Deering, després de conèixer Sitges gràcies al seu amic, el pintor Ramon Casas, va comprar l’antic hospital de Sant Joan Baptista de la vila, un edifici d’origen medieval situat sobre les roques, així com les antigues cases que es trobaven al voltant de l’antiga placeta de Sant Joan. L’encarregat del projecte va ser Miquel Utrillo, que va idear un interessant conjunt arquitectònic, dividit en diversos edificis amb usos diferents, però connectats entre ells. Per a l’habitatge de la família Deering, es va triar reformar l’antic hospital, reutilitzant estructures de l’edifici medieval i obrint grans finestres i galeries sobre el mar, que permetien l’entrada de llum i gaudir de vistes magnífiques. Per a les temporades fredes, es va construir un petit habitatge independent a can Xicarrons, petit edifici entre el Cau Ferrat i l’Hospital. Unit per un pont sobre el carrer del Fonollar, tenim el Palau Maricel, o Maricel de Terra, ideat per ser un espai d’ús social i exposar-hi la col·lecció d’art de Deering. En aquest espai destaquen el saló d’Or i el saló Blau, i, especialment, el claustre i les terrasses. L’any 2010, el Maricel de Mar va viure una intensa i polèmica remodelació, que va suposar, entre altres actuacions, l’eliminació de les finestres del Maricel de Mar, i la unió d’aquest edifici noucentista amb la casa veïna, el Cau Ferrat de Rusiñol.
NOTICIES
19/08/2022
ISTITUTO ITALIANO DI CULTURA
Torre unifamiliar situada en un passatge projectat de manera unitària com un conjunt de casetes de tipus anglès, amb habitatges de planta baixa i una planta pis i jardins espaiosos. Tot i la desaparició d’algunes de les antigues mansions, la transformació d’altres i la presència d’edificis contemporanis, el passatge conserva l’atmosfera original i és un testimoni del que havia de ser el Pla Cerdà.
Es tracta d’una torre de tres pisos d’alçària, construïda per a la família Amat, amb un jardí que reprodueix una plaça italiana típica: una part central amb llambordes, taules i cadires, i una zona de vegetació. Entre aquesta vegetació, s’hi pot veure un pebrer rosa, un dels arbres més antics i més alts de la ciutat. Actualment, a l’edifici hi ha l’Istituto Italiano di Cultura, que, entre d’altres, disposa d’una biblioteca amb un fons de 19.000 volums en llengua italiana.
NOTICIES
27/09/2021
FUNDACIÓ STÄMPFLI
Les necessitats de separar les parades de la fruita, la verdura i la carn de les del peix va fer que, l’any 1935, l’Ajuntament de Sitges construís un edifici annex a l’antic mercat de Buigas. L’encarregat del projecte va ser l’arquitecte municipal del moment, Josep Maria Martino, que va dissenyar un petit edifici de maó vist i estructura de ferro que estilísticament no trencava amb l’antic mercat. Després d’anys tancat, l’any 2010 es va remodelar i restaurar per tal de convertir-lo en la seu de la Fundació Stämpfli, un museu d’art contemporani que es va inaugurar a principis del 2011.
NOTICIES
27/09/2021
MERCAT VELL
Construït per substituir el mercat de pagès que s’organitzava al voltant del castell, originàriament, i fins que se li va adherir el mercat del peix, era un edifici aïllat, d’una sola nau i amb coberta a dos vessants. Seguint la tendència constructiva que, sorgida d’Europa, estava arrelant amb força a la Catalunya de finals del segle xix, Gaietà Buigas va dissenyar una gran estructura de ferro, substituint la pedra i la fusta, amb l’objectiu de crear un espai diàfan amb grans finestres que permetessin la màxima entrada de llum i una bona circulació de l’aire. La utilització de menys quantitat de materials servia per impedir l’absorció de les olors i millorar la higiene. Quan celebrava el centenari, va tancar com a mercat i va passar a tenir diversos usos culturals, fins que l’any 2010 va convertir-se en seu de la Casa Bacardí. A mitjan 2021, el projecte s’ha acabat i el mercat torna a buscar quin és el seu millor ús.
NOTICIES
25/07/2022
NAU SAGUNT 22
Transformació d’un antic edifici industrial (amb una alçària interior de 4,4 m, coberta amb estructura metàl·lica i tancaments de totxo massís) en un gran edifici escenari (amb usos com estudis de gravació i espais per a exposicions d’art, concerts, recepcions). El projecte juga amb les relacions interior-exterior: des que es travessa la porta d’accés fins que s’entra a la nau, apareixen diferents recorreguts exteriors; quan les grans portes de la façana principal s’obren, l’edifici i el carrer passen a ser un extensió de l’altre; es creen nous espais buits (patis, claraboies, terrasses) per donar suport a les zones més tancades… Amb l’ajuda dels materials que complementen els espais, cada racó es fa atractiu.
NOTICIES
25/07/2022
ATENEU LA BÒBILA I PLAÇA DE SÓLLER
Projecte conjunt de reforma i ampliació d’un equipament existent (l’Ateneu La Bòbila) i de reurbanització del parc de la plaça de Sóller. D’una banda, la transformació de l’edifici de l’Ateneu aconsegueix integrar-lo en l’entorn (els recorreguts quotidians del barri entren a l’edifici, la vegetació del parc li fa de protecció solar i l’edifici resultant deixa de ser un límit per als ciutadans), al mateix temps que es desenvolupa un nou programa amb les entitats veïnals per contribuir a la cohesió social. D’altra banda, el projecte del parc el fa permeable al barri i crea un nou espai públic inclusiu, accessible i segur (el reconnecta amb la vida quotidiana, reactiva la integració social aportant nous espais per a activitats i el renaturalitza).
NOTICIES
30/08/2021
ITINERARI DELS OFICIS ANTICS
Al Sant Joan Despí de la primera meitat del segle XX, s’uneixen diversos mons: el món tradicionalment agrari, el de la ciutat en què s’està convertint, i el de la nova burgesia que arriba per passar els estius. Aquests mons que conflueixen afavoriran la consolidació de diferents oficis ja existents i implicaran l’aparició de nous.
NOTICIES
02/08/2021
INDÚSTRIA AKROLL
Indústria fundada als anys cinquanta del segle XX dedicada a la fabricació de complements metàl·lics per a la moda. L’edifici ha estat rehabilitat i transformat en un espai de creació amb platós audiovisuals, dins el nou Districte Cultural de l’Hospitalet. Un entorn inspirador i versàtil que ha respectat la història de l’edifici i del patrimoni industrial, fins i tot conservant-ne el nom, Industrial AKROLL. L’espai actual s’adapta a les necessitats de productores, directors, fotògrafs i la indústria dels esdeveniments; 2000 m2 en què conviuen passat industrial i present creatiu.