NOTICIES


06/10/2020

MÒDUL: PROJECTE DE REGENERACIÓ URBANA DE L’ESPAI DE MATACAVALLS

Compartir:

El projecte vol incidir en la transformació d’un solar en desús del districte La Florida – Les Planes per fer-lo més segur, jugable i inclusiu. Al 2018 un procés participatiu impulsat per l’Ajuntament de l’Hospitalet defineix la recuperació de l’espai i al 2019 la Fundació Contorno Urbano, entitat del barri, lidera el projecte de regeneració de l’espai i crea una xarxa comunitària al voltant del projecte que participa utilitzant una metodologia horitzontal. A principis de 2020 es decideix prioritzar la construcció de l’equipament sociocultural al parc per revertir situacions de desigualtat, dinamitzar l’espai i enfortir el teixit comunitari, que donarà resposta a la falta d’equipaments del barri, ara més urgent que mai degut a la crisi sanitària. Aquest equipament serà autogestionat per la xarxa d’agents i funcionarà com una aula comunitària oberta a l’aire lliure per fer activitats educatives, de lleure, esportives i culturals.

NOTICIES


06/10/2020

FÀBRICA TECLA SALA

Compartir:

Complex industrial que té l’origen en un molí paperer, que es va ampliar i transformar en fàbrica de filats, fins que va ser adquirit per la senyora Tecla Sala, que en va canviar la producció i la font d’energia (el vapor per l’electricitat). L’edifici principal és d’estil manchesterià, amb murs de maó vist, grans finestrals, columnes de ferro colat i sostre de volta catalana atirantada. Al recinte trobem una casa modernista i uns antics camps d’esports per als treballadors que envoltaven la fàbrica. Actualment és un centre cultural de l’Hospitalet.

NOTICIES


06/10/2020

SANT JERONI DE LA MURTRA

Compartir:

Antic monestir situat a la vall de Betlem dins del parc de la serralada de Marina. Obra del gòtic català, va ser fundat al 1416 i va pertànyer a l’ordre dels jeronims, els quals el van habitar fins 1835 afectat per la desamortización de Mendizábal. El 1947, la Sra. Francesca Güell i López el va adquirir per convertir-lo en recinte de solitud i silenci, pel repòs religiós i cultural. Destaca el claustre pels seus capitells i les claus de volta, encara policromats, on es retraten personatges il·lustres que van contribuir a la prosperitat del monestir. AL 1974 va ser declarat BCIN.

NOTICIES


06/10/2020

FÀBRICA DE CAN MANYER

Compartir:

Construcció industrial formada per dues naus rectangulars a dues alçades i coberta a dos vessants que formen un pati central. Va iniciar les activitats el 1881 i hi ha diversos factors que porten a concloure que la nau antiga de la fàbrica, la de l’esquerra, seria obra de l’arquitecte Rafael Guastavino. Actualment, acull la col·lecció tèxtil local i està en fase de remodelació; es poden veure les voltes de maó de pla del sostre i les columnes de forja, recentment rehabilitades. La nau de la dreta és la seu de la biblioteca pública de Vilassar, amb espais molt diàfans a dos nivells. Destaca el paviment hidràulic del pis superior de la biblioteca, com l’estructura de voltes sobre pilars de fosa de tota l’estructura de la planta baixa.

NOTICIES


06/10/2020

TEATRE DE LA MASSA

Compartir:

Guastavino va dissenyar una sala circular coberta amb una cúpula de 17 metres de diàmetre i rebaixada amb una fletxa de 3 metres, amb un llanterna central coronada amb un cupulí de 4 metres de diàmetre que il·lumina tot l’espai. La novetat per a l’època és el sistema constructiu d’aquesta cúpula: una doble capa de maons plans lligats per ciment importat que té un gruix d’entre 5 i 7 centímetres, reforçada per 18 meridianes i 5 paral·leles –comptades les extremes– de maó de pla.
La sala està formada per dues parts: al centre i sota la cúpula, hi ha la platea, mentre la cúpula descansa sobre una zona perimetral de voltes de canó que emmarquen les llotges amb columnes. Les divuit parts que dibuixen els meridians de la cúpula es projecten sobre la zona perimetral: tres corresponen a l’escenari, una part a cada banda de l’escenari corresponia a l’accés a les llotges, i les tretze restants cobreixen simètricament les llotges del primer pis, que corresponien als dotze socis fundadors i a la junta de l’entitat.
Aquest teatre és l’última obra de Rafael Gustavino a Catalunya abans d’esdevenir un dels referents més destacats de l’arquitectura dels segles xix i principis del xx als Estats Units d’Amèrica.

NOTICIES


06/10/2020

DIPÒSIT DEL REI MARTÍ

Compartir:

Una troballa va ser el que va passar amb el dipòsit del Rei Martí, un antic dipòsit de retenció d’aigua situat a l’antiga finca de la torre i viaducte de Bellesguard, obra d’Antoni Gaudí. Un dipòsit soterrat de més de 600 m2 i datat a la fi del segle xix que havia quedat oblidat sota un bosc de pins fins que, fa vint anys, es va redescobrir de manera accidental.
A l’interior del dipòsit, els arcs i les voltes ceràmiques mantenen el caràcter original i l’empremta de l’aigua i la calç. Uns elements constructius que s’emfasitzen amb la il·luminació per convertir-los en els únics protagonistes.

NOTICIES


06/10/2020

FINCA SANSALVADOR

Compartir:

Jujol va construir el mur de tancament de la finca i gran part de l’habitatge del porter, decorats amb elements de maó vist, ceràmica i esgrafiats. La troballa d’una mina d’aigua, que el propietari va voler explotar econòmicament, va fer aturar les obres, que preveien, també, l’edificació d’una torre a la part més alta, que no es va arribar a construir. A les galeries subterrànies de la planta embotelladora, Jujol va dissenyar diversos arcs parabòlics de maó vist amb una funció estructural.

 

NOTICIES


06/10/2020

LLEIALTAT SANTSENCA

Compartir:

Projecte guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2017 que parteix de tres premisses: entendre el valor de la història de la Lleialtat Santsenca (un antiga cooperativa obrera del barri de Sants situada en aquest edifici des del 1928); conèixer amb precisió l’estat físic de l’edifici per aprofitar tot allò utilitzable; ser sensibles amb tot el procés de col·laboració que van iniciar les entitats del barri el 2009 per recuperar-lo. L’edifici funciona tèrmicament per estratègies passives basades en la inèrcia i l’aïllament, i tres cobertes lleugeres en permeten la il·luminació natural i en faciliten la ventilació.

NOTICIES


06/10/2020

ZUMZEIG CINECOOPERATIVA

Compartir:

La seu de la cooperativa de gestió cultural i exhibició cinematogràfica Zumzeig se situa a la planta baixa d’un edifici d’habitatges, en una parcel·la amb dos accessos separats per un vestíbul central. El projecte aprofita aquest fet i aconsegueix que el bar i la sala de cinema puguin funcionar de manera independent. L’accés al bar el formen uns panells arrodonits de fusta que condueixen el públic cap a l’interior del local, on conflueix amb el vestíbul del cinema. L’interior de la sala de projeccions es pot veure a través de petites obertures de vidre retallades en els paraments, i la sala aconsegueix la visibilitat òptima enfonsant el paviment existent aproximadament un metre. Tot el conjunt està visualment connectat i el local es converteix en un espai obert al debat i a la reflexió que trenca amb l’habitual unidireccionalitat de la pantalla.

NOTICIES


06/10/2020

PAVELLÓ ALEMANY

Compartir:

El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del moviment modern, es va dissenyar com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei Alfons XIII al costat de les autoritats alemanyes. Un cop passada la clausura de l’Exposició, el 1930, el Pavelló es va desmuntar. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció, que es va consumar el 1986.

NOTICIES


06/10/2020

ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CaixaForum)

Compartir:

La fàbrica tèxtil que Casimir Casaramona va fer construir als peus de la muntanya de Montjuïc constitueix una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana de principis del segle XX. Tota la construcció es va fer de maó, emprant la ceràmica i la pedra artificial per ornamentar les parts nobles. Després d’una llarga temporada d’inactivitat, el 2002 ”la Caixa” va crear el CaixaForum, i el va dotar de les infraestructures pròpies d’un equipament cultural modern, mantenint l’esperit original de l’obra.

NOTICIES


06/10/2020

LA ESCOCESA (FÀBRICA OBERTA DE CREACIÓ ANALÒGICA)

Compartir:

Antiga fàbrica tèxtil d’estampats de la família Paul que, a partir del 1877, va ser ocupada per diferents empreses, entre les quals hi havia l’empresa Johnston, Shields i Cia – La Escocesa (1894-1984), que li va acabar donant el nom. Avui és una fàbrica oberta de creació analògica que dóna cobertura a les necessitats dels artistes en les diverses fases de la seva trajectòria, oferint espais de treball i recursos per desenvolupar projectes. El context de creació analògica comporta la reutilització de la baixa tecnologia com a element clau per a la reapropiació dels processos creatius i de la seva temporalitat orgànica.