L’any 1910, el milionari americà Charles Deering, després de conèixer Sitges gràcies al seu amic, el pintor Ramon Casas, va comprar l’antic hospital de Sant Joan Baptista de la vila, un edifici d’origen medieval situat sobre les roques, així com també les antigues cases que es trobaven al voltant de l’antiga placeta de Sant Joan. A la banda de mar ja hi havia el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol. L’encarregat del projecte va ser Miquel Utrillo, que va idear un interessant conjunt arquitectònic, dividit en diversos edificis amb usos diferents, però connectats entre ells. El conjunt Maricel es podria dir que està format per Maricel de mar (antic hospital, avui Museu Maricel) i Maricel de terra (antigues cases de pescadors, avui Palau Maricel) i el pont que els uneix. Aquest conjunt es pot visitar per l’interior, però en aquest itinerari es farà una visita només per l’exterior, per entendre la seva formació, i es veurà una maqueta de tot el conjunt situada a la sala Sert del Palau Maricel.

El Palau del Rei Moro és un edifici gòtic que es devia construir cap al 1390 (segle XIV). Tant el Palau com el contigu Estudi Vidal es corresponien amb habitatges grans i rics de l’època medieval. Les seves parts posteriors formaven la muralla, i als seus peus hi ha el carrer de la Vall, que no és altra cosa que l’espai terraplenat que antigament era el fossat o la vall a peu de muralla que feia el tomb a la vila tot resseguint-ne la part exterior per tal de dificultar atacs d’enemics exteriors. No va ser fins a finals del segle XIX i principis del XX que certa gent es va interessar pels casals i, així, va evitar que s’alteressin. En aquell moment, es van reformaren els interiors i la torre, però la façana es manté tal com estava al segle XIV. El Palau del Rei Moro és, actualment, propietat de l’Ajuntament de la vila. L’Agrupació de Balls Populars de Sitges hi fa estada, pràcticament de manera ininterrompuda, des que es va fundar, l’any 1978, i ara hi conviu amb el Grup Pessebrista de Sitges, la Colla Jove de Castellers de Sitges i, entre d’altres, la SACA, col·lectius dedicats a festejar, conservar i promoure el folklore sitgetà i la cultura popular del nostre país.

Itinerari guiat per l’art urbà de la ciutat, per conèixer les diferents escultures i pintura mural, i la seva història (origen, materials…).

La visita fa un recorregut pels dos recintes del Cementiri Vell o del Sant Crist (el dels catòlics i el que corresponia als que eren ateus o professaven altres religions), així com per l’interior de la capella. Al llarg del recorregut, es recorden alguns dels personatges més significatius de la història de la ciutat, que estan enterrats en aquest cementiri, i es descobreix el valor artístic d’algunes làpides i panteons, entre els quals destaquen el de Vicenç Bosch Grau, un dels fundadors d’Anís del Mono, i la seva família, d’estil plenament modernista.

A càrrec de: Margarida Abras, directora del Museu de Badalona

El Casino del Centre, catalogat com a bé cultural d’interès local, és un edifici amb 150 anys d’història. L’associació creada per prohoms de la vila i pagesos de la zona agrícola de la Marina de l’Hospitalet va ser constituïda el 31 de juliol del 1873 com a Centro económico, agrícola e industrial  de la villa de Hospitalet , i va fer construir aquest centre per a l’esbarjo i la cultura. L’edifici, de planta rectangular, planta soterrània, planta baixa i pis, té un terrat que ofereix unes vistes privilegiades sobre la Rambla. Aquests darrers anys, l’edifici s’ha restaurat, recuperant l’antic teatre com a sala d’actes i l’esplendor de les seves façanes, pel que fa als colors i als elements decoratius. Actualment, el centre ofereix actes i activitats culturals (conferències, cursets, exposicions) i recreatives (ball, música, teatre, esport), i conserva i difon la cultura catalana i les seves tradicions. Per aquest motiu, enguany ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi, que concedeix la Generalitat de Catalunya.

Conjunt patrimonial que explica la història de la ciutat per intentar establir i consolidar un sistema públic d’abastiment d’aigua al segle XX: des de l’actual barri de la Trinitat Vella s’impulsava l’aigua fins al dipòsit situat a la Trinitat Nova, on es clorava i des d’on es conduïa al nucli antic de la ciutat. Avui, ambdós edificis tornen a estar connectats pel túnel que els unia sota l’avinguda Meridiana, fet que permet, finalment, mostrar el conjunt complet.

Conjunt patrimonial que explica la història de la ciutat per intentar establir i consolidar un sistema públic d’abastiment d’aigua al segle XX: des de l’actual barri de la Trinitat Vella s’impulsava l’aigua fins al dipòsit situat a la Trinitat Nova, on es clorava i des d’on es conduïa al nucli antic de la ciutat. Avui, ambdós edificis tornen a estar connectats pel túnel que els unia sota l’avinguda Meridiana, fet que permet, finalment, mostrar el conjunt complet.

Inscripcions exhaurides.
Inscripciones agotadas.

Edifici modernista construït com a seu de l’Orfeó Català, amb la voluntat que recollís el sentiment catalanista de la burgesia de finals del segle XIX. Lluís Domènech i Montaner, amb cinquanta-quatre anys, en la plenitud de la seva carrera professional, diputat a les Corts i catalanista declarat, era la persona més adequada per tirar-lo endavant.

Tot i que l’emplaçament no permet lluir l’arquitectura, es projecta un conjunt on arquitectura i arts aplicades formen un tot. Arquitectònicament, entre altres característiques, el projecte busca la transparència i la continuïtat entre els espais interiors i exterior en les zones d’accés. El treball conjunt amb les arts aplicades demostra el domini del detall de l’arquitecte, que pensa un edifici on l’ornament va d’allò més realista (en planta baixa) fins a un caràcter més abstracte (a l’últim pis). L’any 1908, el Palau va ser declarat millor edifici de l’any per l’Ajuntament de Barcelona.

La intervenció d’Òscar Tusquets i Carles Díaz (1981-1990) soluciona la falta de perspectiva que tenia l’edifici. En una primera fase, es va actuar sobre el solar de l’antiga església, on es va construir un volum de serveis, es va obrir una petita plaça i es va crear un nou accés al Palau. En una segona fase, es va traslladar l’església a un nou solar, es va ampliar el carrer i es va aportar una nova perspectiva de l’edifici.

Després d’acollir durant un segle les instal·lacions de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, arran del trasllat de l’activitat sanitària al nou centre, el 2009, un ambiciós procés de rehabilitació ha permès recuperar el valor patrimonial i artístic del Recinte Modernista de Sant Pau, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, qui en una primera etapa va inaugurar nou pavellons, entre els quals hi havia el d’Administració, amb una gran riquesa ornamental de pedra, ferro i ceràmica. En una segona etapa, a càrrec del seu fill i també arquitecte Pere Domènech i Roure, s’hi va introduir un estil eclèctic d’elements de disseny més simples (convent, farmàcia, cuina, església, casa de convalescència).

La restauració dels pavellons modernistes, declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco l’any 1997, també ha permès desenvolupar un programa cultural que té com a objectiu principal reivindicar aquest tresor del modernisme europeu. La figura de Lluís Domènech i Montaner i la seva aportació al moviment modernista, així com el valor patrimonial i institucional de Sant Pau i la seva aportació a la medicina, en són les peces clau. 

A més, la recuperació del conjunt modernista ha convertit part del Pavelló d’Administració en un centre de reunions i esdeveniments. Amb capacitat per a més de sis-centes persones, els espais del Pavelló d’Administració són un emplaçament emblemàtic de la ciutat. 

El Pavelló de l’Administració també acull l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un dels fons documentals hospitalaris més importants que es conserven en l’actualitat, el qual abasta obres i documents històrics des del segle XV fins al XX.

En ple segle XVIII, escoltareu els neguits dels veïns i les veïnes del carrer del Bonaire… un carrer carregat d’història que, amb l’arribada de la nissaga del notari Miquel Vila, veurà modificar la seva estructura.

Col·labora: Secció de Cultura de La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc

Els amos de la fàbrica visiten can Manyer amb els telers en funcionament, el soroll dels telers de garrot, espasa i jacquard els fan estar orgullosos de la producció. Partint de la nau vella, fan un recorregut per la nau nova (biblioteca) per acabar al teatre de La Massa, mostra de la vitalitat de la societat vilassarenca en el moment de la màxima esplendor del tèxtil a Vilassar.

Col·labora: Secció de Cultura de La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc

Explorarem obres d’art públic (muralisme, mosaic) i la identitat de la ciutat, tot passejant per diferents models d’intervenció comunitària lligada a l’art urbà que tenen la voluntat de generar empoderament i pertinença a l’espai públic. En aquesta ruta farem un recorregut per les intervencions que s’han fet els últims anys a la ciutat de l’Hospitalet, coneixerem millor què és l’art urbà, el grafiti i el muralisme comunitari i altres formes d’intervenir sobre la nostra ciutat mitjançant l’art a l’espai públic. https://www.contornourbano.com