El monestir de Santa Maria de Valldonzella és un conjunt de construccions monàstiques obra de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, construït durant el període 1910-1922 en l’estil modernista de l’època. Les parts del projecte original són l’església, el cos adossat a aquesta i les dependències al voltant del claustre. Durant la guerra, el conjunt es va reformar i ampliar seguint el llenguatge originari, i pensant a instal·lar-hi un sanatori antituberculós.
El material principal que es va fer servir és el totxo vist, que atorga al conjunt una aparença mudèjar. L’església és d’intenció goticista de nau llatina, on destaca la volta del creuer, amb interessants reforços ornamentals, els finestrals amb els vitralls i les columnes.
Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges de l’orde del Cister, que va sorgir l’any 1098 com un moviment de reforma i de canvi. A Barcelona, es van assentar per primer cop a prop de Vallvidrera el 1237, i van anar passant per diferents ubicacions fins que van acabar al monestir actual.

El Teatre Lliure de Montjuïc ocupa el renovat Palau de l’Agricultura, un edifici noucentista construït per a l’Exposició Internacional del 1929. Originalment es va dissenyar com un complex amb pati central,i hi destaca l’ús de terracota i la col·laboració d’artistes com Frederic Marès i Darius Vilàs. Després de la Guerra Civil, l’edifici es va enderrocar parcialment i es va reconvertir en el mercat central de flors, fins al 1970. La transformació del Palau en la seu actual del Teatre Lliure, culminada el 2001, va estar dirigida per l’arquitecte Manuel Núñez Yanowsky, sota la visió artística de Fabià Puigserver. La rehabilitació va integrar criteris tècnics i escenogràfics avançats, creant dues sales principals: la Sala Fabià Puigserver (amb capacitat per a 720 espectadors) i l’Espai Lliure (amb 172 places), adaptant els espais a les exigències de l’art escènic contemporani i establint un diàleg entre la història de l’edifici i les necessitats teatrals modernes.

L’Auditori Fòrum CCIB es va construir el 2004, amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures. A l’exterior, destaca l’estructura triangular de 25 metres d’alçada, amb una façana de textura rugosa de color blau i un sostre format per 28.000 plaques d’acer que fan intuir el dibuix de la superfície del mar. A l’interior, espais híbrids, neutres i funcionals ens porten a un auditori que, amb capacitat per a 3.084 persones, s’ha convertit en el més gran de la ciutat.
Juntament amb el Centre de Convencions, amb el qual està connectat per una rambla subterrània, formen el CCIB, un total de 100.000 m2 de superfície per a esdeveniments.

La Fundació Carulla, amb gairebé cinquanta anys d’història, es dedica a transformar la societat a través de la cultura i les arts. Treballa impulsant projectes culturals i educatius, entre els quals destaquen els Premis Lluís Carulla, Baldiri Reixac i Francesc Candel, i l’espai Mutare, que connecta el sector cultural amb reptes socials. Un dels seus elements clau és la gestió del Museu Terra de l’Espluga de Francolí, antic Museu de la Vida Rural, que projecta la sostenibilitat des d’una perspectiva rural.
El nou espai de la Fundació està situat al carrer dels Almogàvers, 214, en un edifici del 1962 dissenyat per l’arquitecte José M. Segarra, també responsable de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Amb 1.500 metres quadrats distribuïts en tres plantes, aquest espai acull l’activitat de la Fundació, incloent-hi un coworking cultural per a projectes transformadors i una sala d’exposicions en col·laboració amb el Museu Terra. Aquesta seu també és la casa de l’Editorial Barcino, especialitzada en la difusió de clàssics catalans, que el 2024 celebra el centenari.
L’edifici vol ser una finestra al món rural des de la ciutat, promovent el diàleg sobre la sostenibilitat i connectant el patrimoni rural amb els reptes urbans, amb un èmfasi especial en la cultura, l’educació i la transformació social.

Transformació de l’antiga Nau F de la Fabra i Coats en un nou espai museístic dedicat a la Barcelona del treball, com a part del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Aquest projecte busca preservar i reivindicar el patrimoni industrial del recinte, que té una profunda relació amb la història del barri de Sant Andreu i la seva tradició fabril. L’espai explica la transformació del treball a la ciutat al llarg dels segles, amb una atenció especial a la Fabra i Coats, una antiga fàbrica de filatures que és un referent industrial.
La intervenció patrimonial a la Nau F manté elements històrics com els espais diàfans i les obertures de llum natural, i alhora hi introdueix millores per garantir l’eficiència energètica. El projecte reafirma la connexió de la Fabra i Coats amb la memòria col·lectiva del barri de Sant Andreu i el seu paper central en la vida quotidiana, durant els segles XIX i XX. El nou espai museístic s’afegeix a altres equipaments culturals existents al recinte, com la Fàbrica de Creació i el Centre d’Art Contemporani de Barcelona.

El pavelló Xaloc, que originalment es va construir com a pavelló de les calderes, el 1893, i el pavelló adjacent de la bugaderia (construït el 1895), es van unificar en una restauració del 1987 a càrrec de Norman Cinnamond. Aquesta reforma va convertir-los en l’Arxiu Històric de la Diputació i va ser finalista dels premis FAD en la categoria de Reformes i Rehabilitacions. El pavelló es caracteritza per les xemeneies de ventilació, les grans obertures i la decoració de merlets al terrat, units per forja ornamental.