Cebrià Camprubí, famós roserista, va demanar a Josep Maria Jujol que li construís aquesta casa a la finca agrícola dedicada al conreu de roses i plantes de la família.
L’edifici està format per diferents volums rectangulars interconnectats i a diferents altures, a excepció del cos circular de l’escala, adossada a la torre mirador. La decoració exterior està formada per esgrafiats que remeten a sants i deesses relacionades amb l’agricultura, un pagès feinejant, els ocells característics de l’arquitecte i la referència constant a la professió del seu propietari: el cultiu de les roses. La façana, pintada de color rosa suau, també reforça aquesta idea.
A part de l’esgrafiat, altres tècniques que va fer servir Jujol a l’hora de construir l’edifici són el trencadís i la forja.

Edifici de 108 habitatges públics de lloguer, 4 locals comercials i aparcament, al barri de la Marina del Prat Vermell. L’edifici es configura a través d’un sòcol comú, on se situa un espai comercial, i amb una coberta que funciona com a coberta comunitària, i a sobre, recolzats, tres volums que contenen els habitatges i les zones comunes. La volumetria de cadascun respon al seu entorn immediat, orientació i programa, cosa que crea diversitat, visuals i relacions volumètriques sense perdre la cohesió del conjunt.

Els tres volums s’estructuren a partir d’un nucli vertical passant que inclou espais comuns depenent de cada cas. D’aquí surt una passera que actua de filtre entre l’espai comunitari i l’espai privat de l’habitatge. Aquests espais de transició tenen una gran riquesa espacial i la funció de potenciar les relacions entre els usuaris a partir de l’apropiació d’aquest espai.

Edifici de 67 habitatges públics al barri de la Trinitat Nova, amb una planta baixa per a ús de local comercial i dues plantes soterrani per a aparcament. El disseny parteix de l’agregació d’una tipologia cruciforme de pisos passants que configura un únic volum amb retranquejos que generen diferents relacions amb l’entorn. La distribució interior segueix una malla desjerarquitzada que crea espais flexibles i adaptables a canvis d’usos al llarg del temps. Els dos espais exteriors –un a cada extrem– són espais intermedis entre l’exterior i l’interior i funcionen com a captadors energètics i filtres solars.

El projecte inclou sistemes passius com a mesures d’estalvi energètic, com ara ventilació creuada, assolellament directe al solstici d’hivern i increment d’aïllament en façanes, entre d’altres. A més, té sistemes actius com ventilació higrorregulable individual, energia de fonts renovables (fotovoltaica tèrmica) i detectors de presència i fotolumínics en espais comunitaris.

Edifici de 72 habitatges públics de lloguer social al barri de la Marina del Prat Vermell, que consta de planta baixa per a un equipament i sis plantes per als habitatges. L’illa del projecte es troba en un creuament de tres carrers que produeix una planta triangular amb un angle molt agut i, per tant, amb una volumetria molt significativa.

El disseny del projecte segueix els criteris següents per arribar a un edifici NZEB (de consum gairebé zero): reduir el consum d’energia mitjançant la forma compacta i la disposició dels buits, el disseny de les obertures i la protecció solar amb lames orientables i una façana ventilada, entre d’altres. S’han emprat materials i sistemes constructius durables i fàcils de mantenir, i que alhora comporten un baix impacte ambiental i són fàcilment reciclables.

L’edifici disposa de diferents zones comunes, com ara passatges i cobertes per afavorir la relació de les persones. Els habitatges s’han organitzat a partir de la racionalitat i la sistematització constructiva, i són practicables amb exposició solar màxima, ventilació creuada i vistes.

Reforma integral d’un habitatge de 350 m2 situat al passeig de Sant Gervasi. L’edifici forma part del grup residencial El Frare Negre i jardins Maluquer, un conjunt residencial de grans dimensions que destaca per la contundència i la monumentalitat en les façanes.
La intervenció feta a l’habitatge reestructura l’espai existent mitjançant un corredor continu i unificador al voltant del nucli d’accés.

Reforma de una vivienda en el conjunto de casas unifamiliares del paseo Jaume Gordi. Se trata de una agrupación de viviendas unifamiliares de planta baja y patio trasero. Las fachadas son de estilo novecentista, con arcos de medio punto, con la dovela central muy marcada y aperturas rectangulares. La intervención realizada suma un piso más a la vivienda, ubicada en el número 12 del paseo, introduciendo una nueva escalera en el patio interior. La cubierta conserva su volumetría original, pero ha sido renovada para mejorar su aislamiento térmico y estanqueidad.

Edifici de 210 habitatges, 64 dels quals de protecció oficial, situat a la Marina del Prat Vermell, zona industrial en transformació, els darrers anys, per convertir-se en una zona d’usos mixtos, on el residencial sigui el dominant. A la planta baixa s’hi col·loquen 8 locals comercials i a la planta soterrani l’aparcament, amb llum i ventilació naturals i espais de vegetació.

El projecte s’ha dissenyat amb estratègies passives per a la reducció del consum d’energia: ventilació creuada, les balconeres i els arbres com a protecció solar i jugar amb el color de les façanes segons la radiació que reben, entre d’altres. Es col·loquen plaques fotovoltaiques a la coberta per a l’autoconsum i una sèrie de bateries, que poden acumular 45kWh, per a les hores de poca o gens radiació solar.

L’edifici és un dels primers sis edificis a Espanya a ser certificats amb el mètode del DGNB-system, la qual cosa inclou una anàlisi-del-cicle-de-vida (LCA) de tot l’edifici.

Habitatge-estudi situat en una zona d’habitatge unifamiliar als afores de Cabrils. El projecte trenca amb la tanca perimetral pròpia d’aquestes zones i situa l’accés principal a peu de carrer, cosa que crea un espai de transició entre l’àmbit públic (exterior) i el privat (interior). La casa consisteix en el retranqueig horitzontal de la planta primera per formar un espai porxat a sud i una terrassa a nord.

Un dels aspectes més importants del projecte és l’aposta per la construcció industrialitzada i prefabricada d’un edifici modular, la qual cosa permet tenir més control dels costos i el temps de fabricació que garanteixen més eficàcia, sense renunciar a la demanda de confort i calidesa.

El projecte s’ha dissenyat mitjançant sistemes passius i actius que fan que el consum d’energia sigui quasi zero. La majoria dels materials utilitzats són de proximitat i tenen un baix impacte ambiental, valorant-ne la fabricació i la capacitat de reciclatge.

Es tracta d’un edifici build to rent de 37 habitatges, a l’Hospitalet de Llobregat. S’escalona des de la coronació per crear terrasses als àtics. Els habitatges són majoritàriament passants, cosa que en permet la ventilació creuada. L’obra de fàbrica és l’element principal de la façana, amb el qual es creen relleus, textures, aparells i gelosies. La façana que dona al carrer, de menys incidència solar i on la majoria de les estances són dormitoris, disposa d’un ritme d’obertures regulars protegides per porticons; en canvi, la façana sud-est és permeable, amb grans balcons per a les estances i tendals retràctils de protecció solar.

Clau Mestra és un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús promogut per Sostre Cívic a la Floresta (Sant Cugat). L’edificació està feta sobre les antigues cases dels mestres del municipi, cedides a la cooperativa durant setanta-cinc anys per desenvolupar onze habitatges cooperatius d’entre 60 i 38 m², a més d’un espai col·lectiu, en règim d’habitatge protegit (HPO) a preu assequible.

El disseny dels nous habitatges és de Zaga arquitectura i Som Hàbitat, i les obres han anat a càrrec de La Constructiva SCCL: la primera gestora de la construcció cooperativa i sense ànim de lucre del país, i que ja ha construït edificis cooperatius com La Balma i Cirerers, a Barcelona.

La rehabilitació integral i ampliació de l’immoble ha permès accedir a tots els habitatges i incrementar-ne la superfície habitable. S’han fet servir sistemes i materials de bioconstrucció, com ara la fusta, així com també instal·lacions passives i actives altament eficients. A més, el grup de sòcies i veïnes de Clau Mestra van participar en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida. Aquest model innovador en la construcció d’habitatge cooperatiu persegueix un doble objectiu: rebaixar costos i ser una potent eina d’empoderament del grup. El resultat final és un edifici que serveix d’exemple per demostrar que un sistema de construcció permet un consum més sostenible que els mètodes convencionals.

Reforma d’un habitatge situat en una finca protegida del 1910 al barri de Sants. La intervenció consisteix en la reordenació de tot el programa funcional per obtenir el màxim aprofitament solar i gaudir d’espais més oberts i amplis. La nova distribució treballa com una concatenació de peces en les quals el mobiliari acompanya en tot el recorregut, oferint diferents possibilitats als espais. Materialment, es busca un equilibri entre els nous elements (fusta, rajola ceràmica, marbre) i els existents (fusteries, paviment hidràulic i sostres de volta catalana), creant un joc de volums i marcant antigues traces.

Constructor: Lluís Dachs, SLU
Fuster: Termens. Ebanisteria i fusteria. S.L.
Instal·lador: Talranew, SL