Es tracta d’un edifici d’habitatges per a gent gran, promogut des del Patronat. Es situa en una parcel·la que va resultar de la construcció de la Ronda i portava anys buit. La nova torre d’habitatges apareix el·legant amb les seves 17 plantes d’alçada, amb passadissos amples com carrers, escales que recorren l’exterior i una coberta amb sol i vistes: tot aixó per crear espais per socialitzar i compartir activitats. A més a més, l’edifici es divideix en tres comunitats, cadascuna amb un espai comunitari propi.

Projecte de 105 habitatges públics municipals amb serveis per a gent gran, casal i CAP. L’edifici es planteja un doble objectiu: fer compatibles els usos que hi conviuen i encaixar en la peculiar volumetria urbana del 22@.

Des del punt de vista funcional, la complexitat programàtica es resol a través d’un edifici unitari on el caràcter públic o privat dels diferents espais són qüestions que s’han de tenir en compte: les dependències del CAP i el casal de barri se situen en planta baixa, tot formant un sòcol de dues alçades que sosté tres volums d’habitatges. Des del punt de vista territorial, l’edifici es resol amb una volumetria amb forma de ventall, que permet l’assolellament dels habitatges i el diàleg amb l’entorn: tot i ser de dimensions més petites, el nou volum reequilibra el protagonisme de la torre Agbar dins la parcel·la i, a través de la seqüència de buits i plens, estableix un diàleg amb els edificis de la parcel·la veïna.

Edificis municipals adquirits i rehabilitats per l’Ajuntament de Barcelona consistents en dues finques contigües del barri del Raval per situar-hi tretze pisos públics de lloguer. El nou edifici s’ordena a partir d’un nucli de circulació vertical situat al centre de les finques, que es connecten interiorment. Aquesta connexió suposa una millora substancial de les condicions d’habitabilitat dels habitatges resultants i permet oferir tipologies per a diferents estructures familiars.

Constructivament, el projecte és sensible amb les preexistències, s’han minimitzat els enderrocs i s’han aprofitat al màxim els elements existents. Es deixen retalls i petjades materials que permeten acostar-se a la memòria dels espais passats.

Aquest edifici entre mitgeres està situat al carrer Major, a tocar del Cap de la Vila, el punt neuràlgic de Sitges. L’edifici de PB+2PP és una reforma d’una finca del 1822 feta per l’arquitecte Josep M. Martino Arroyo el 1920, i és un bon exemple d’arquitectura noucentista. A l’habitatge dels baixos hi vivia Josep Planes i Robert, conegut com el nen de Can Xiquillo per la cansaladeria que regentaven els seus pares. A la cansaladeria s’hi feien tertúlies dels artistes vinguts de París: Rusiñol i Casas, entre d’altres. Josep Planes i Robert era propietari de la Fàbrica de Gas de Sitges i era qui va portar la llum de gas a la vila. A dins del seu habitatge, va demanar al seu amic Ramon Casas que fes un enrajolat dels oficis moderns. Planes i Robert tenia dos fills, Ramon Planes, escriptor, i Maria Planes, que es va casar amb Henry Buckley, reporter i corresponsal de guerra. A l’habitatge hi trobem material gràfic i escrit de Ramon Planes i de Henry Buckley.

L’Hospital de Sant Joan Baptista, avui en dia centre assistencial, és un edifici modernista obra de l’arquitecte Josep Font i Gumà erigit el 1912 al lloc de la Pedrera d’en Sans. L’edifici va substituir l’antic Hospital, que és el que Deering va comprar per fer-hi la seva residència, el conjunt Maricel. És un edifici aïllat amb dues plantes sobre rasant i un soterrani amb una estructura d’un cos central i dues ales laterals; la part central té, al seu torn, dues ramificacions: la capella i la part dels malalts infecciosos. L’edifici combina elements modernistes i noucentistes. La part central està coronada per una petita cúpula amb llanterna que fa entrar la llum al vestíbul. A la capella de Sant Joan Batista trobem el retaule de la Concepció, conegut com a retaule del Bon Jesús.

Rehabilitació d’un habitatge per adaptar-lo a l’estàndard de sostenibilitat d’una casa passiva, certificació que es basa en l’ús de solucions locals de l’arquitectura vernacular combinat amb les tecnologies actuals. El projecte, gràcies a un seguit d’obertures en parets, sostres i armaris, permet conèixer els sis principis d’una casa passiva: bona protecció solar; bon aïllament tèrmic i reducció de ponts tèrmics; ús de finestres eficients; reducció de les infiltracions d’aire, i ús de ventilació controlada amb recuperador de calor. Per tal de reduir l’impacte mediambiental de l’edifici, el sistema prioritza la utilització de materials de baix impacte mediambiental i amb una vida útil llarga, de tal manera que s’aconsegueix reduir les emissions de CO2 un 92% respecte a una rehabilitació convencional.

Masia del segle XVIII transformada en casa residencial el 1927. En aquesta reforma l’arquitecte Fossas va modificar la façana i va afegir el cos lateral, l’escala interior i la torre. A les façanes anterior i posterior s’observa el perfil ondulant típic del barroc català, i els seus esgrafiats presenten temàtiques diferents en cadascuna de les façanes i els laterals: les quatre estacions, músics famosos de l’època i instruments musicals, o personatges públics catalans.

Reforma integral d’un habitatge de dimensions reduïdes i molt compartimentat, que es transforma en un apartament obert on els espais interactuen entre si i res està dissenyat a l’atzar. El nou habitatge es distribueix a partir d’un bloc central que dona suport a diferents espais (conté un vestidor, llibreries i zones d’emmagatzematge) i ubica les peces principals a façana. A més, aquest bloc amaga una habitació que queda molt connectada a la sala i té usos molt flexibles. Pel que fa als materials, destaquen l’ús de tancaments translúcids, que tanquen espais d’intimitat i alhora deixen passar la llum, i un paviment continu de color verd, que evoca les copes dels arbres que es deixen entreveure darrere les cortines que tamisen la llum.

Oasi és el nom d’un projecte arquitectònic, però prové del procés de recerca de trobar un espai verd, sostenible i amb qualitat de vida en una de les ciutats més denses del país. Als inicis era una botiga de productes de tot a 1 euro que tenia l’objectiu final de convertir-ho en un espai d’ús mixt, on es pogués viure i treballar, però, per sobre de tot, que fos un espai flexible i eficient energèticament. El repte d’aquesta reforma era trobar el punt de flexibilitat i adaptació adient per plantejar un habitatge que s’adaptés als usos d’una parella jove en l’actualitat, però també amb quinze o vint anys de projecció. El resultat és un pulmó verd com a nucli central de l’habitatge que treballa com a espai termoregulador, i la resta d’estances s’articulen al seu voltant nodrint-se de la qualitat de l’aire i de la temperatura que proporciona aquest gran jardí.

Edifici de 16 habitatges de lloguer assequible pensat amb un sistema d’agregació dels habitatges al voltant d’un nucli central de circulació vertical. Tots els habitatges se situen en cantonada (fet que els proporciona ventilació natural transversal i un bon assolellament) i cada habitatge té tres peces en façana de la mateixa dimensió (fet que en flexibilitza l’ús i desjerarquitza els dormitoris). El projecte es construeix amb un sistema prefabricat de fusta laminada que redueix el termini d’execució de les obres i la petjada ecològica, al mateix temps que és coherent amb la proposta d’agregació tipològica.

Aquest projecte de residència d’estudiants pot explicar-se a partir de quatre conceptes. En primer lloc, a través de l’organització volumètrica del conjunt, el projecte promou el contacte amb la natura (s’allibera un gran espai de la parcel·la, respectant l’arbratge existent i dotant l’edifici d’espais exteriors de qualitat). En segon lloc, amb la incorporació de diferents zones comunes, el projecte fomenta la vida en comunitat (es complementa l’espai íntim de les habitacions amb zones que fomenten la relació entre estudiants, com un piscina, amfiteatre exterior, zona de barbacoa, zones d’estar interiors i exteriors, sales d’estudi, menjadors comunitaris, gimnàs…). En tercer lloc, el conjunt s’adapta a l’entorn a través de les façanes, senzilles i de qualitat (les façanes que miren al carrer, nord i est, es protegeixen combinant zones opaques i buides, mentre que les façanes que configuren el jardí, sud i oest, es resolen amb més lleugeresa, terrasses i vegetació com a protecció solar). Finalment, es tracta d’un projecte sostenible que gestiona els recursos de manera responsable.

Transformació d’un habitatge amb distribució rígida en un que permet flexibilitat en l’ús dels espais i que acompanyarà les necessitats de la família al llarg del temps. El projecte crea un nucli central amb cuina i bany de cortesia, que, combinat amb un joc de portes corredisses, permet encadenar diferents espais (habitacions, cuina, sala d’estar) i fer la volta completa al nucli. D’aquesta manera, l’habitatge es transforma en un espai encadenat de més amplitud que es pot fer servir de maneres diferents. Per exemple, la proposta preveu que les habitacions dels petits de la família es puguin sectoritzar o que la barra auxiliar de la cuina pugui convertir-se en una zona de treball puntual. Els materials i els acabats del projecte en reforcen la idea: el paviment és continu (per no interrompre la seqüència visual d’espais); la caixa central es recobreix amb fusta de bedoll (per donar-li més visibilitat), i les parets, els sostres i les portes es pinten de blanc per emfatitzar-ne la presència.