Rehabilitació d’un antic complex industrial format per un conjunt d’edificis de principis del segle XX destinats a fabricar veles i tèxtil per a vaixells, botigues i un habitatge unifamiliar. Es tracta de naus de construcció senzilla (amb murs d’obra de fàbrica massissa i coberta d’encavallades de fusta amb una llum màxima de 8 m) on, en el terreny tipològic, destaquen les naus situades al carrer d’en Blanco, amb accessos situats sota els tremujals de coberta que coincideixen amb uns passadissos separadors de les naus. El projecte acull diverses cooperatives del barri i, gràcies a l’enderroc d’aquelles construccions informals que no formaven part de les naus originals, recupera espais exteriors i els retorna a la ciutat en forma d’espais semipúblics.

Primera fase del projecte Coòpolis BCN (equipament per a la promoció i el foment de l’economia social i cooperativa a Barcelona), que consisteix en l’habilitació d’un espai provisional a la planta baixa del bloc 8 de Can Batlló com a oficina per promocionar-lo. El projecte reconeix les preexistències (naus formades per murs d’obra de fàbrica, encavallades de fusta i coberta de teula, i una nau a l’interior formada per estructura de pilars i jàsseres de ferro i voltes ceràmiques), en recupera els elements més significatius i en respecta el passat industrial. Com a conseqüència, es minimitzen les actuacions a l’envolvent de la nau (es fan únicament reparacions puntuals a les cobertes i fusteries existents) i es creen nous espais amb fusta que garanteixen el confort a través de la construcció en sec (fàcil de muntar i desmuntar). El resultat aconsegueix un espai de gairebé 1.000 m² on conviuen espais semiexteriors i espais tancats on es poden fer activitats durant tot l’any.

La ubicació de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) a la nau número 7 de Can Batlló la converteix en la pedra angular del procés d’obertura definitiu de tot el recinte a la ciutat. La proposta respecta els trets tipològics originals i ubica el programa de menys dimensió i més repetició en planta baixa (adaptant-se a una estructura de pilars densa i modular) i els espais de més dimensió a la planta primera (aprofitant una estructura d’encavallades que permetia espais més diàfans). Al mateix temps, la proposta ofereix una lectura clara i diferenciada entre l’arquitectura industrial preexistent i la implantació dels nous usos.

El Palau Nacional, construït per a l’Exposició Internacional de l’any 1929, és un edifici de gairebé 50.000 m² que s’adscriu als models del classicisme acadèmic imperants a l’època. La decoració interior del palau es va encarregar a reconeguts pintors i escultors del moment, representants, majoritàriament, del moviment estètic i cultural del noucentisme. Actualment, després d’una reforma important, a càrrec de Gae Aulenti, que va tenir lloc als anys noranta, acull la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del moviment modern, es va dissenyar com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei Alfons XIII al costat de les autoritats alemanyes. Un cop passada la clausura de l’Exposició, el 1930, el Pavelló es va desmuntar. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció, que es va consumar el 1986.

Josep Lluís Sert, un dels grans artífexs del GATCPAC i gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfasitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània (el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum), al mateix temps que demostrava un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu.

La intervenció a l’antiga fàbrica de Can Framis per convertir-la en espai expositiu de la Fundació Vila Casas mostra la seva pell deteriorada formant un collage contemporani i construeix un nou edifici que connecta les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera, els tres edificis configuren un pati que es converteix en un vestíbul polivalent per al museu.

Edifici projectat en una època en què la producció industrial introduïa nous sistemes de construcció, fet que l’arquitecte va aprofitar per experimentar amb tota mena d’innovacions formals i tecnològiques: introdueix un disseny de finestres corregudes que incorporen els elements resistents a la fusteria metàl•lica; utilitza, per primera vegada, la solució de forjat col•laborant per resistir càrregues de 2000 kg/m²; aplica panys de gressite a les escales i a la concepció del tester, i dissenya el mobiliari tot reivindicant la figura de l’arquitecte com a director total de l’obra.

Es tracta d’un edifici d’habitatges per a obrers impulsat per l’Administració catalana durant la Segona República. Considerat avui un símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona, va representar una nova manera de pensar l’habitatge per als més necessitats, i de plantejar en clau local les propostes que en l’àmbit internacional trencaven amb la tradició i apostaven per noves solucions. Enguany, després d’una acurada restauració, la visita al pis museu permet veure’n l’estructura i l’aspecte originals, així com una proposta de mobiliari i equipament que ha seguit l’ideari del GATCPAC.

Aquest edifici residencial, tot un símbol de Nou Barris, és un bon mirador que acull un punt d’informació del Parc de Collserola. L’edifici també es coneix popularment com a castell, per l’aire medievalista, que es manifesta en les obertures de mig punt i el coronament a base de merlets, que evoquen una fortificació. Van ser els primers elements que es van recuperar, quan es va rehabilitar.

Projecte guanyador del concurs públic de solars municipals destinats a habitatge cooperatiu en cessió d’ús. L’edifici té un programa de 32 habitatges amb espais comunitaris i, amb vuit plantes d’alçada, serà l’edifici més alt de l’Estat construït amb fusta (estructura de panells de fusta contralaminada CLT). El bloc es desenvolupa al voltant de tres conceptes principals: un model de cohabitatge i cessió d’ús (nou model de convivència i de tinença); una aportació urbanística (la solució del projecte crea un joc d’alçades per adaptar-se a l’entorn, que s’aprofita com a espai comunitari de l’edifici i evita l’aparició d’una gran mitgera en el paisatge urbà), i un compromís mediambiental (es tracta d’un projecte d’edifici passiu, amb una mínima demanda energètica, pel que fa a climatització i producció d’aigua calenta, i un edifici ecològic, que fa servir materials preferentment orgànics amb la mínima petjada ecològica). A més, el projecte preveu l’existència d’un hort urbà a la coberta i un economat en planta baixa, exemple de com els conceptes que giren al voltant de l’alimentació sostenible transformen la ciutat i la seva arquitectura.

Inscripcions als enllaços següents:

Cirerers: Dissabte 21 d’octubre 11 h 

Cirerers: Dissabte 21 d’octubre 12 h 

Cirerers: Dissabte 21 d’octubre 13 h 

L’edifici del Pavelló de la República és una rèplica de l’edifici que la República Espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per tal de representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937. Construït amb una gran limitació de materials d’acord amb les circumstàncies d’aquell difícil moment, va suposar una important fita arquitectònica. Al pati obert, Picasso hi va exposar el famós Gernika, i avui n’hi podem veure una reproducció.