Rehabilitació de l’antic pavelló de la farmàcia de l’Hospital, un dels tres cossos connectats que formaven el pavelló central del recinte (farmàcia, convent i cuina). L’edifici es distribuïa en un gran espai central amb coberta de vidre i nervis metàl·lics; un primer pis amb cambres que envoltaven l’espai central, i un segon pis que ocupava parcialment la planta a llevant i ponent. Per adaptar-se a la topografia del terreny, la planta baixa del pavelló se situava sis metres per sota la cota del carrer i, com a conseqüència, estava envoltada d’un fossar que aportava llum natural i ventilació a l’interior. La intervenció actual ha fet un reforç estructural del pavelló; l’adequació funcional i el disseny d’interiors per a ús de la Unitat Docent de Sant Pau de la Facultat de Medicina de la UAB i Escola d’Infermeria, i la integració de l’edifici en la xarxa d’infraestructures d’energia geotèrmica del recinte.

La Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que es va inaugurar l’any 1968, és un centre universitari públic que té com a objectiu formar professionals assistencials amb els coneixements, les habilitats i les actituds sobre la salut i la malaltia que requereix la societat actual, i que capaciten per a l’exercici professional d’acord amb la normativa vigent.

Antic pavelló destinat a albergar persones convalescents, amb capacitat per a cent residents i autonomia respecte a la resta de l’Hospital (amb farmàcia, cuina i una economia pròpies). L’edifici, de 6.245 m², es distribueix en quatre plantes i un soterrani, i tot ell és ric en elements modernistes (volta de maó de pla, columnes i capitells de pedra natural, arcs i murs de fàbrica d’obra vista, escales amb graons de marbre i pedra calcària, murals de rajola policromada…). Entre tots aquests elements, en destacava una capella de proporcions verticals amb una gran cúpula central que dividia l’edifici en dos, una ala per a homes i una per a dones. L’any 1998, es va rehabilitar l’edifici per a usos acadèmics i amb voluntat de retornar-li la forma original: es van rehabilitar façanes i cobertes (amb la gran cúpula central) i es va adequar l’edifici com a equipament d’aulari, situant la biblioteca a la planta soterrani.

La Casa de Convalescència, una de les darreres obres del modernisme català, és actualment la seu de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona.

Durant la reforma del casal d’entitats, es va descobrir un refugi de la Guerra Civil en molt bon estat que es troba just a sota de l’equipament. Les parets i el sostre són de maons de diferents tipus, per l’escassetat de materials, i disposava de llum elèctrica i pou. El Mas Guinardó, ara un casal d’entitats, era una masia del segle XV que deu la fesomia actual, amb un llenguatge classicista, a les intervencions fetes a finals del segle XIX, tot i que el capcer és modernista. Aquest edifici, amb 600 anys d’història, des d’on es van dirigir els atacs a Barcelona durant la Guerra de Successió, s’integra avui dins els Jardins de Frederica Montseny.

Projectada amb un llenguatge neoàrab, inicialment havia de ser l’habitatge de l’enginyer director de la Societat General d’Aigües de Barcelona. Es diu Casa de les Altures perquè al costat hi havia els motors d’elevació d’aigua cap als dipòsits situats al turó de la Rovira. El 1991 es va rehabilitar com a seu del districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un edifici de base rectangular, amb un buit central que correspon a un pati i amb un cos adossat a la façana sud en forma de porxo.

Situat en una parcel·la entre el nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el recinte modernista, el centre Kàlida ofereix un refugi a persones amb càncer, els seus familiars i cuidadors. L’edifici es pensa d’acord amb el concepte d’arquitectura per cuidar i s’inspira en la riquesa de materials, textures, colors, geometries i espai verd del recinte original. Es tracta d’un edifici de 400 m² distribuït en dues plantes: a la planta baixa se situen espais flexibles oberts al jardí, 650 m², protegits per vegetació, murs i pèrgoles que els aïllen de l’Hospital i aporten privacitat als usuaris; a la planta primera hi ha les habitacions, que miren a un menjador a doble alçada. La façana es materialitza amb un mur ceràmic que filtra la llum del Mediterrani, ajuda a ventilar i preserva la intimitat, al mateix temps que s’integra al recinte històric a través del color, la textura i la composició.

L’hospital és una icona de l’arquitectura del barri i l’origen de la construcció del voltant. Entre els anys 1950 i 1970, es van crear tipologies específiques d’hospitals per a cada regió climàtica espanyola. Així que, tant l’hospital construït al 1955 com el materno-infantil del 1966 formen part d’aquest compendi de dissenys estructurat des del govern central. L’hospital materno-infantil és aquest gratacel circular, un edifici exempt que recorda un enorme fust que sobresurt de l’entorn. El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència on assistència, docència, recerca i gestió van unides. Es tracta de la suma de cinc institucions: l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que treballem plegades per millorar la salut i el benestar de les persones, des d’abans de néixer fins a la vellesa.

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència on assistència, docència, recerca i gestió van unides. Som la suma de cinc institucions, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que treballem plegades amb el mateix esperit pioner i un objectiu comú: millorar la salut i el benestar de les persones, des d’abans de néixer fins a la vellesa.A més, som una icona de l’arquitectura del barri i l’origen de la construcció del nostre voltant. En aquesta línia, hem iniciat un projecte de transformació d’aquest gran complex per convertir-lo en un espai més agradable, accessible, saludable i obert a l’entorn i als veïns.

En aquesta edició del festival 48h Open House BCN, es poden visitar els edificis següents:
Visites presencials:
· LABORATORIS CLÍNICS
Punt de trobada: porta d’entrada a l’edifici dels Laboratoris Clínics (Edifici 5A)
Dissabte 22 d’octubre: tres visites a les 11.00 hores, 12.00 hores i 13.00 hores (10 persones per visita)
Diumenge 23 d’octubre: tres visites a les 11.00 hores, 12.00 hores i 13.00 hores (10 persones per visita)

· VALL D’HEBRON INSTITUT DE RECERCA (VHIR)
Punt de trobada: porta d’entrada a l’edifici de Recerca Mediterrània (Edifici 13)
Dissabte 22 d’octubre: Tres visites 16h, 17h, 18h (10 persones per visita)

· VALL D’HEBRON INSTITUT D’ONCOLOGIA (VHIO)
Punt de trobada: porta d’entrada a l’edifici Cellex (Edifici 10)
Dissabte 22 d’octubre: tres visites a les 11.00 hores, 12.00 hores i 13.00 hores (10 persones per visita)

· CENTRE DE SIMULACIÓ
Punt de trobada: edifici de Traumatologia (Edifici 4), a les escales principals.
Dissabte i diumenge, visites a les 10.30, 11.30 i 12.30 h

Edifici contemporani que s’integra al recinte històric de Sant Pau mitjançant una gelosia translúcida de ceràmica que, per la cara exterior, té el color de les façanes del recinte històric i canvia d’aparença constantment al llarg del dia. El nou edifici incorpora els paràmetres més exigents en termes de sostenibilitat i economia circular (edifici desmuntable i convertible, dissenyat amb criteris d’arquitectura bioclimàtica, i edifici saludable i assequible). L’Institut és l’espai de treball per a 52 grups de recerca acreditats, per la qual cosa és un dels centres més actius en investigació translacional i multidisciplinària.