DIJOUS 7 DE MAIG

Per quart any consecutiu, l’Associació 48h Open House Barcelona celebra el projecte Música x Arquitectura, que explora les relacions entre formes d’expressió tan diferents com són el fet sonor i l’arquitectònic. Durant la Setmana de l’Arquitectura 2020, l’associació presenta un format on line d’aquest projecte i dona a conèixer autors i personalitats rellevants que han treballat i treballen la relació entre les dues disciplines.

Important! A causa de les restriccions que vivim per la COVID-19, la programació prevista a l’espai Mercè Sala dins l’exposició La teva experiència i la meva, la teva exposició i la meva i a la Casa SEAT es posposen fins a nou avís.

19.00 h In Progress al Cilindre d’Horta
Juan J. Ochoa

Presentació en Instagram

Un dels punts de partida de la música del compositor Juan J. Ochoa ha estat sempre la recerca de la condició física, igual que un ballarí que expressa i dibuixa la música amb el cos, com a catalitzador d’emocions. In Progress busca la relació entre el cos i l’espai que l’envolta, relacionant-ho amb la pròpia música i el procés de creació i evolució de l’obra. Per a aquest audiovisual es tenia clar que no es volia mostrar el piano i les seves tecles, així que es va indagar en el seu interior, buscant un espai arquitectònic d’on sortiria la música de manera automàtica, contínua i fluida, i l’autor seria un ballarí que es transformaria en aquell piano. De la mateixa manera que la música s’anava construint dins el piano, i aquesta en el seu cos, es buscava un espai fluid, amb sensació d’infinit, com el Cilindre d’Horta i la seva rampa en espiral. A In Progress es relaciona l’arquitectura de l’espai, l’arquitectura del piano, la del cos i la de la música.

Juan José Ochoa: “En música, las emociones están más allá del sonido o de la técnica”

Cilindre d’Horta
Manuel Ribas Piera, 1985

El Cilindre d’Horta és una infraestructura que es va construir l’any 1985 per comunicar –des de l’àmbit dels vianants–, donant continuïtat i fluïdesa, diferents barris del districte d’Horta-Guinardó. Aquest districte, un territori amb pendent de la ciutat de Barcelona, té un teixit urbà molt fragmentat, amb barris molt heterogenis i poc vinculats entre ells. Concretament, el Cilindre està situat al final de la rambla del Carmel (punt de confluència i de cohesió de diferents barris) i és una construcció amb forma de rampa en espiral coberta que salva el desnivell entre la rambla i el carrer de Lisboa (desnivell aproximat de 15 m). La construcció d’aquest pas de vianants té una alçada de 24.88 m i un diàmetre exterior de 19,35 m. L’estructura exterior la forma un mur doble de maó i de formigó armat que fa de mur de contenció de la rambla del Carmel; l’estructura interior la forma la rampa en espiral, construïda en formigó armat i amb 4 m aproximats d’amplada que lliga tot l’edifici. Aquesta rampa domina tot l’espai interior: un espai auster i diàfan per on s’enfila un camí en espiral.

El Cilindre es va mantenir com a zona de pas per a vianants durant deu anys, i la construcció d’ascensors a la rambla del Carmel va propiciar que es tanqués. Des de llavors, l’espai està en desús i únicament serveix com a magatzem del districte.

19:45 h “Playlist” de Música x Arquitectura
Presentació en Instagram

Hem preparat una playlist musical que busca connexions entre formes d’expressió tan diferents com són la música i l’arquitectura. Aquesta relació entre les dues disciplines es podria fer des de diversos enfocaments. En el nostre cas, ens hem basat en una visió clàssica que considera els aspectes que han acostat les dues disciplines, com el procés de creació, la seva abstracció, la utilització de metàfores entre la música i l’espai, músics que han actuat en espais excepcionals i, sobretot, tenint en compte figures pioneres i que han tractat profundament la seva relació (destaca el cas de Iannis Xenakis, que considerava la música una arquitectura mòbil).

20 h Mapa de sons: Com sona Barcelona?
Presentació en Instagram

Projecte d’instal·lació audiovisual que mostra l’enregistrament de sons en diferents punts de la ciutat i ens evoca com sonava Barcelona fa una dècada. El públic del festival va gravar espais de la ciutat, es van exportar en format de mapa sonor i els artistes digitals Marco Bellonzi i Javier Maculet van fer la remescla en directe, a la Festa del Voluntariat del 48h Open House BCN del 2011.

VIDEO

AUDIO REMIX del Concert  (3 min 21″)

El Mercat d’Horta, construït a la plaça Eivissa el 1951 per l’arquitecte Ramon Térmens i Mauri, ha estat un punt d’unió de tots els comerços del barri. Avui parlem amb Mariano Serrano, membre de El Pou -Grup d’Estudi de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada- , per fer-nos descobrir el primer edifici de formigó de la ciutat.

Per què voleu reivindicar la figura de l’arquitecte Ramon Térmens?

El que volem reivindicar és l’obra del mercat d’horta que és una obra important en l’evolució de l’arquitectura de Barcelona i en l’ús dels materials nous com va ser el formigó en el seu moment. És el primer mercat fet en formigó de Barcelona i, possiblement la primera estructura de grans dimensions que agafa protagonisme a Barcelona.

Quines accions heu fet? Què fareu durant el festival?

Hem fet una exposició itinerant que l’hem portat a altres barris del districte com a la Biblioteca Can Mariner o el Casal de la Font d’en Fargues. Cada exposició s’ha inaugurat amb una xerrada on s’ha parlat del mercat i de l’arquitecte. A part d’això, al 48h Open House mostrarem l’edifici i esperem muntar l’exposició per completar l’explicació del mercat.

Creieu interessant la col·laboració de col·lectius de barri com el POU amb el festival 48h Open House Bcn?

Jo crec que sí, però això ho haureu de dir vosaltres – comenta rient -. La gent dels barris són els que ho coneixen i ho aprecien i, els primers interessats a que es descobreixin edificis com aquest. Aquest mercat, malgrat que nosaltres pensem que mereix tot el reconeixement, ha estat amagat i ningú el coneixia pel seu valor arquitectònic.

Què destacaries del mercat d’horta?

El més important és la seva estructura. El Ramon Térmens, que és un arquitecte amb formació noucentista, de sobte comença a treballar a l’exposició de Montjuïc amb Puig i Cadafalch. Després va ser professor d’estructures a la Universitat de Barcelona i quan li encarreguen el mercat, fa una estructura de formigó de grans dimensions, el primer de Barcelona. L’edifici és una nau de 40×40 metres amb una cúpula de 20 metres sobre el nivell del terra, que només es sustenta amb quatre pilars. A més, el mercat està sobre una riera i van haver de fer fonaments fins a 8-10 metres de profunditat per poder suportar tot el mercat.

Teniu alguna vinculació personal amb el projecte?

En un moment determinat ens arriba la possibilitat de l’enderrocament del mercat, així que abans vam voler analitzar l’obra arquitectònica, vam entrar i vam alçar el cap al cel i ens vam adonar del que hi havia. Així que vam investigar i ens vam trobar amb els seus néts, Carme i Miquel Colomer que tenen molta documentació i, a partir d’aquí comencem a reivindicar, amb el suport del grup d’arquitectes del Guinardó. Un mercat que havia quedat al marge de les obres d’arquitectura i de construcció. S’han escrit llibres sobre el formigó a Barcelona però no apareix en cap, per tant és una descoberta de 60 anys  però que el descobrirem aquest any.

El 48H OPEN HOUSE BCN 2018 satisfà la set de cultura arquitectònica

“Sí, aquest és un dels nostres objectius: satisfer la set d’experiència en arquitectura de qui ja en té i promoure-la en qui vol descobrir-la. A més, parlant de set, precisament l’aigua és un element protagonista del festival del 2018. Això vol dir que també podrem satisfer la set d’aigua.”

En el marc de l’Open Infraestructures, la secció que convida a visitar espais i equipaments concebuts a escala metropolitana per proveir serveis, subministraments i mobilitat als ciutadans i les ciutadanes, donant suport al desenvolupament de les ciutats i al seu creixement econòmic i social, enguany destaca el recull L’arquitectura de l’aigua. Entre les infraestructures construïdes per vetllar pel consum i el subministrament d’aigua, destaquen la Casa de l’Aigua (MUHBA); el Dipòsit Pluvial d’Aigua del Parc de les Rieres d’Horta; l’estació de tractament d’aigües potables de Sant Joan Despí; el Centre de Control Operatiu i Laboratori d’Aigües de Barcelona; l’exposició de realitat virtual immersiva The Zone of Hope; la Ciutat de l’Aigua, i l’estació de Depuració d’Aigües Residuals del Baix Llobregat, que gestiona Aigües de Barcelona.

EDIFICIS VISITABLES:

ACCEDEIX

1. Ciutat de l’Aigua
2. Centre de control operatiu i laboratori
3. Torre de les Aigües del Tibidabo
4. Exposició The Zone of Hope
5. Estació de tractament d’aigües potables (ETAP) de Sant Joan Despí
6. Museu Agbar de les Aigües
7. Estació de Depuració d’Aigües Residuals (EDAR) del Baix Llobregat
8. Dipòsit d’aigües pluvials del parc Joan Miró
9. Xarxa de clavegueram de Barcelona
10. Font màgica de Montjuïc
11. Dipòsit del Rei Martí
12. Pavelló Alemany Mies Van Der Rohe
13. Casa de l’Aigua (MUHBA)
14. Dipòsit pluvial del Parc de les Rieres d’Horta
15. Dipòsit de les Aigües (Biblioteca de la UPF)
16. Antiga Fàbrica Casaramona (CaixaForum)
17. Finca Sansalvador
18. Itinerari Rec Comtal: paisatges culturals de l’aigua
19. Itinerari Canal de la Infanta (Sant Joan Despí)
20. Itinerari de recuperació mediambiental Eix Besòs #openbici
21. Reial Cercle Artístic
22. Roca Barcelona Gallery
23. Cascada d’Aigua de la Casa Vicens

Amb la col·laboració d’Aigües de Barcelona:

Aquí tenim el vídeo de la visita al Pavelló Mies van der Rohe i de les diferents activitats de la jornada de Música X Arquitectura! que es van realitzar durant la #SetmanaArquitectura

Amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929 Josep Maria Jujol va dissenyar una font monumental que representa una al·legoria poètica a Espanya simbolitzada pels quatre grans rius que desemboquen als mars que voregen la península. El monument recorda a una font barroca formada per una base i un cos central on la decoració escultòrica, obra de diversos autors, destaca les tendències estilístiques del moment: Miquel Blay de caràcter classicista, els germans Oslé que s’apropen al noucentisme, i Frederic Llobet a l’art déco.

Les dues torres de planta quadrada i 44 metres d’alçada es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el seu nom). Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles però coherents amb la voluntat de ser enderrocades un cop acabada l’Exposició.

A la darrera jornada d’#EspaisOcults de la #SetmanaArquitectura vam poder realitzar una visita guiada a càrrec de Diego Méndez, arquitecte.

Gràcies a tots els que ens heu acompanyat a explorar espais secrets de la ciutat!

Al 48h Open House BCN volem donar suport al reconeixement d’obres arquitectòniques de la nostra ciutat i dels diferents àmbits geogràfics que participen en el festival. Valorem l’esforç, la constància i el talent local, així que, en aquesta edició, destaquem en la programació els edificis que han obtingut premis i mèrits arquitectònics i culturals.

1. Auditori Can Roig i Torres + Escola de Música – Bé cultural d’interès local.
2. Ca la Dona – Menció en la 1a Mostra d’Arquitectura Catalana, categoria Intervencions de Rehabilitació
3. Can Fargas – Bé cultural d’interès nacional
4. Can Portabella – Premi d’Excel·lència Energètica de l’Institut Català d’Energia (Icaen)
5. Can Titella – Habitatge i Estudi – Certificat amb l’estàndard suís Minergie
6. Canòdrom Meridiana – Premi FAD Arquitectura 1963
7. Casa de la Seda – Declarat monument arquitectònic d’interès nacional i medalla d’or de la ciutat de Barcelona
8. Casa Galeria – Seleccionat FAD Arquitectura 2018
9. Casa Vicens – Finalista FAD Arquitectura 2018
10. Casa Vilaró – Bé cultural d’interès local
11. Caserna Guàrdia Urbana – Seleccionat FAD Arquitectura 2016
12. Centre Cívic Pere Quart + Superilla – Premis AJAC de Joves Arquitectes 1998
13. Confraria de Pescadors de Barcelona i Torre del Rellotge – Premi FAD 1973
14. Cristalerías Planell – Seleccionat FAD Arquitectura 2017; menció especial Premis Ciutat de Barcelona 2016
15. Dispensari Antituberculós (CAP Lluís Sayé) – Bé cultural d’interès nacional, 1992
16. Escola dels Encants – Finalista FAD Arquitectura 2016 / Premi d’Opinió Arquitectura 2016
17. Estudi d’Arranz – Bravo – Finalista FAD Arquitectura 2014 / Premi d’Opinió FAD Arquitectura 2014
18. Fàbrica del Sol – Catàleg de Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic de Barcelona Finalista FAD Arquitectura 2018
19. Habitatge Rehabilitat Casa Mariano – Finalista FAD Arquitectura 2015
20. Habitatges Illa Escorial – Premi FAD Arquitectura 1962
21. Habitatges socials i allotjament temporal Tànger – Premi AVS al millor habitatge social d’Espanya 2018
22. Instal·lació dels Orangutans – Zoo de Barcelona – Finalista FAD Arquitectura 2018
23. C.C Lleialtat Santsenca – Premis Ciutat de Barcelona 2018 / finalista FAD Arquitectura 2018
24. Museu Can Framis (Fundació Vila Casas) – Premi FAD de l’Opinió en Arquitectura 2010 / finalista FAD Arquitectura 2010 / Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme 2010 / nominat al Premi d’Arquitectura Contemporània de la UE Mies van der Rohe 2011
25. Oneocean Port Vell – FX Awards, en la categoria de Projecte Global; Premis Ceràmica
26. Palau Macaya – Bé cultural d’interès nacional, 1976
27. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) – Finalista FAD Arquitectura 2007 / Premi d’Opinió Arquitectura 2007
28. Pis Zero Arrels Fundació – Finalista FAD Arquitectura 2016
29. Torre de les Aigües del Tibidabo – Premi Ciutat de Barcelona 1905 en la categoria d’Arquitectura
30. Transformació d’un taller a Sant Gervasi – Seleccionat FAD Interiorisme 2018

El primer festival internacional Open House Worldwide se celebrarà online el 14 i 15 de novembre amb les més de 45 ciutats de tot el món. Comptarem amb arquitectes, dissenyadors, urbanistes i ciutadans de les ciutats Open House per conèixer, debatre i avançar sobre els temes que ens plantegem a Barcelona i a tot el món, des del canvi climàtic, el transport, les infraestructures i els habitatges fins al disseny de la ciutat post covid.

Deu anys després que la xarxa Open House Worldwide es fundés, ha esdevingut molt evident que els debats dels barris, ciutats i països són reptes compartits a tot el món. Els temes a parlar travessen fronteres i zones horàries i arriben per plantejar-se, debatre’s, comparar-se per trobar respostes interconnectades que ens facin avançar com a societat.

A part de participar com a públic, us proposem dues formes de participació en el contingut del Festival:

Youth Debate on Climate

Si ets una entitat que treballa amb adolescents pots proposar un jove entre 15 i 18 anys que tingui interès en el disseny sostenible, el medi ambient i el canvi climàtic, que se li doni prou bé parlar en públic i tingui ganes de formar part d’un esdeveniment internacional, el convidem a participar al debat organitzat per Open House Dublin del 15 de novembre a la tarda.

Els participants seran convidats a formar part de tres workshops abans del Youth Debate per explorar les seves idees amb the Irish Architecture Foundation‘s Curator of Learning, aprendre sobre arquitectura en el context de la sostenibilitat i conèixer la resta de ponents.

Consulta més informació  i proposa a través d’aquest formulari.

Voluntariat internacional

Tenim ganes de compartir i conèixer les experiències de voluntaris d’Open House de tot el món. Com s’organitzen? Què els hi aporta? I molt més. Com a VOL del 48h Open House Bcn et convidem a parlar de la seva ciutat, del Festival i de la seva experiència.

Omple el formulari i comparteix la teva experiència al món!

FUNDACIÓ VILA CASAS – CAN FRAMIS
C. DE ROC BORONAT, 116-126
BAAS Jordi Badia, 2007

El Museu de Can Framis ocupa l’espai del que havia estat una antiga fàbrica tèxtil. Es va inaugurar com a museu el 2009, i des del 2010 ens acompanya en les jornades de portes obertes del Festival 48h Open House BCN.

La Fundació Vila Casas va ser fundada per Antoni Vila Casas l’any 1986 amb dos objectius principals: d’una banda, promocionar l’art contemporani català, i, de manera més discreta, explotar un vessant sociosanitari d’investigació. Una de les premisses d’Antoni Vila Casas és recuperar el patrimoni arquitectònic català i, per tant, s’han situat els diferents espais de la Fundació en llocs emblemàtics de la nostra arquitectura. La Fundació disposa de cinc seus distribuïdes per la geografia catalana: el Museu de Can Framis (situat en un antic complex industrial del segle XIX de Barcelona); els Espais Volart (situats en un edifici modernista de l’Eixample barceloní); Can Mario (un antic conjunt fabril del segle XX de Palafrugell), i l’espai Solterra (un palau del segle XV exemple d’arquitectura gòtico-renaixentista de Torroella de Montgrí).

El projecte Museu de Can Framis formava part de la reconversió integral del districte 22@, al barri de Poblenou, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona: una zona de la ciutat que representava l’antic motor productiu, del qual quedaven un conjunt de fàbriques i recintes industrials abandonats i, en ocasions, en procés avançat de deteriorament.

De la reforma del Museu de Can Framis en podríem destacar tres característiques: primer, la cota insòlita on s’emplaça l’edifici (1,5 metres per sota de la trama del Pla Cerdà, corresponent a la rasant de les naus preexistents); segon, la creació d’una plaça, mitjançant l’aparició d’un nou volum de formigó que connecta les antigues naus, que es converteix en vestíbul exterior del museu; finalment, la voluntat dels arquitectes de mostrar el pas de la història de l’edifici visible a les seves façanes.

El nou projecte crea diferents textures, buits i tapiats que reflecteixen els estrats i les intervencions que ha sofert l’edifici amb el temps, i alhora aporta un nou edifici d’interès contemporani.

La Fundació Vila Casas – Can Framis en el festival

La Sèrie: Emmarquem l’arquitectura.

Cicle de Vídeo documental que explica l’arquitectura d’edificis participants en el 48h Open House Barcelona gràcies a les explicacions de l’arquitecte autor i d’un recorregut especial de l’edifici.

Primera Temporada (Season 1):

S1E1 “Una visió més àmplia sobre la ciutat” . Parlem amb Pilar Casas Mur, protagonista de l’OHB19: Dones arquitectes, celebració dels deu anys del Festival.

S1E2  “Caos ordenat”. Escola Massana – Carme Pinós

S1E3 “Fer una ampliació soterrada amb patis anglesos”. Caserna de la Guàrdia urbana DATAEE Xavier Vendrell Studio.

S1E4 “Els protagonistes de l’edifici s’anaven a dormir, a descansar i, quan l’obra ja estava, tornaven”. Ricardo Flores de Flores & Prats Arquitectes

S1E5 “Construeix el buit d’un encreuament de carrers de l’eixample”. Mercat de Sant Antoni – Pere Joan Ravetllat de Ravetllat Ribas Arquitectes.

S1E6 “Espais molt comprimits i espais molt alts”. Edifici Frégoli – Laura Bonell (Bonell & Doriga Arquitectes) 

S1E7 “Explicar la història del país sense parlar d’arquitectura”. Casa Bloc – Joan Vitòria (El Globus Vermell)

S1E8 “És un carrer protegit, una casa urbana”. Pis Zero – Francesc Pla (Leve Projects)

S1E9 “Si necesitabas más (hierro) tenías que buscarlo al mercado negro”. Facultat de Dret UB – Guillermo Giráldez

S1E10 “Havia estat una antiga bugaderia i la vam reconvertir en habitatge”. Casa Pati – Carles Enrich

S1E11 “La poca energia que consumeix la genera el propi edifici”. Vil·la Urània – Pasqual Bendicho

S1E12  “Sentir que estás trabajando en el agua, en un barco”. OneOcean Port Vell – Natalia Baños

S1E13 “3 arquitectes, 3 edificis”. Carme Ribas, Marta Peris i Judith Leclerc.

Habitatges amb serveis per a gent gran Quatre Camins. Ravetllat Ribas Arquitectura, 2018.

Habitatges amb serveis per a gent gran Glòries. Bonell i Gil Arquitectes i Peris+Toral arquitectes, 2018.

Habitatges socials i allotjament temporal Tànger. Coll-Leclerc, 2018

S1E14 “Em va semblar que estava a Brooklyn”. La Casa de Vidre – Sixte Illescas

S1E15 “L’escala és un lloc per estar, per realitzar activitats”. Habitatges Fabra i Coats – Mercè Berengué

S1E16 “Possibilitat d’un benestar sense necessitat de maquinària”. Institut de Recerca de l’Hospitalet de Santa Creu i Sant Pau – Àgata Buxadé i Teresa Batlle.

S1E17 “Que treballi amb els materials del lloc” . Habitatge per a quatre amics – Lola Domènech

El passat 11 de Julior vam oferir una visita exclusiva pels Amics del Festival a la Fundació Joan Miró. Volem agraïr a la Fundació la visita i la cessió d’espai per celebrar la reunió d’equip que marca la recta final cap a la pròxima edició del festival ➡ 27 i 28 d’Octubre 2018. Gràcies per acollir-nos!