Primera fase del projecte Coòpolis BCN (equipament per a la promoció i el foment de l’economia social i cooperativa a Barcelona), que consisteix en l’habilitació d’un espai provisional a la planta baixa del bloc 8 de Can Batlló com a oficina per promocionar-lo. El projecte reconeix les preexistències (naus formades per murs d’obra de fàbrica, encavallades de fusta i coberta de teula, i una nau a l’interior formada per estructura de pilars i jàsseres de ferro i voltes ceràmiques), en recupera els elements més significatius i en respecta el passat industrial. Com a conseqüència, es minimitzen les actuacions a l’envolvent de la nau (es fan únicament reparacions puntuals a les cobertes i fusteries existents) i es creen nous espais amb fusta que garanteixen el confort a través de la construcció en sec (fàcil de muntar i desmuntar). El resultat aconsegueix un espai de gairebé 1.000 m² on conviuen espais semiexteriors i espais tancats on es poden fer activitats durant tot l’any.

La ubicació de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) a la nau número 7 de Can Batlló la converteix en la pedra angular del procés d’obertura definitiu de tot el recinte a la ciutat. La proposta respecta els trets tipològics originals i ubica el programa de menys dimensió i més repetició en planta baixa (adaptant-se a una estructura de pilars densa i modular) i els espais de més dimensió a la planta primera (aprofitant una estructura d’encavallades que permetia espais més diàfans). Al mateix temps, la proposta ofereix una lectura clara i diferenciada entre l’arquitectura industrial preexistent i la implantació dels nous usos.

La intervenció a l’antiga fàbrica de Can Framis per convertir-la en espai expositiu de la Fundació Vila Casas mostra la seva pell deteriorada formant un collage contemporani i construeix un nou edifici que connecta les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera, els tres edificis configuren un pati que es converteix en un vestíbul polivalent per al museu.

Betevé és un creador de continguts de qualitat de tot tipus (informatius, divulgatius, culturals, d’entreteniment…) amb vocació de servei públic. Aquests continguts es distribueixen en diferents suports (TDT, HbbTV, ràdio, web, xarxes socials…). L’edifici on desenvolupa l’activitat betevé no és singular per l’arquitectura, sinó pel que s’hi fa a dins. Així, doncs, hi trobareu sales d’edició i postproducció, de sonorització, platós, maquillatge, estudis de ràdio, cabines d’edició, càmeres, micros, mòbils…. Tot el necessari per crear continguts de qualitat orientats al servei públic.

Aquest edifici residencial, tot un símbol de Nou Barris, és un bon mirador que acull un punt d’informació del Parc de Collserola. L’edifici també es coneix popularment com a castell, per l’aire medievalista, que es manifesta en les obertures de mig punt i el coronament a base de merlets, que evoquen una fortificació. Van ser els primers elements que es van recuperar, quan es va rehabilitar.

Aquest itinerari pretén ser una descoberta del llegat arquitectònic vinculat amb l’aigua i la seva importància al llarg del temps per al desenvolupament de Montcada i Reixac. Tot resseguint el Rec Comtal, es visitaran diferents espais patrimonials i naturals, com la Casa de la Mina, el complex de la Casa de les Aigües i els horts de La Ponderosa, per rematar l’itinerari a les portes de la Casa de les Aigües de la Trinitat.

A càrrec de: Museu municipal de Montcada i Reixac

Reserves: museumunicipal@montcada.org / 610144499 (whatsapp o telèfon)

Projecte guanyador del concurs públic de solars municipals destinats a habitatge cooperatiu en cessió d’ús. L’edifici té un programa de 32 habitatges amb espais comunitaris i, amb vuit plantes d’alçada, serà l’edifici més alt de l’Estat construït amb fusta (estructura de panells de fusta contralaminada CLT). El bloc es desenvolupa al voltant de tres conceptes principals: un model de cohabitatge i cessió d’ús (nou model de convivència i de tinença); una aportació urbanística (la solució del projecte crea un joc d’alçades per adaptar-se a l’entorn, que s’aprofita com a espai comunitari de l’edifici i evita l’aparició d’una gran mitgera en el paisatge urbà), i un compromís mediambiental (es tracta d’un projecte d’edifici passiu, amb una mínima demanda energètica, pel que fa a climatització i producció d’aigua calenta, i un edifici ecològic, que fa servir materials preferentment orgànics amb la mínima petjada ecològica). A més, el projecte preveu l’existència d’un hort urbà a la coberta i un economat en planta baixa, exemple de com els conceptes que giren al voltant de l’alimentació sostenible transformen la ciutat i la seva arquitectura.

Inscripcions als enllaços següents:

Cirerers: Dissabte 21 d’octubre 11 h 

Cirerers: Dissabte 21 d’octubre 12 h 

Cirerers: Dissabte 21 d’octubre 13 h 

Aquesta joia del gòtic català té un important valor afegit: el conjunt ha estat utilitzat per la comunitat de les clarisses des de la seva fundació i fins a l’any 1983, que es va obrir al públic. Gràcies a aquest ús ininterromput, avui ens podem atansar a la vida d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrent-ne els espais més quotidians. El Museu Monestir conté nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles.

De la mateixa època que el Palau Güell del carrer Nou de la Rambla, l’encàrrec certifica la bona entesa de Gaudí amb els senyors Güell. La construcció és de poca entitat i per tant Gaudí aprofita per experimentar amb diferents tècniques que van des de la policromia sobre ceràmica, les diverses maneres de col·locar l’obra vista o el treball en forja. De fet, és precisament la tanca realitzada en forja la que popularment dóna nom al conjunt: “el drac de Pedralbes”.

Inscripcions exhaurides.
Inscripciones agotadas.

Durant la reforma del casal d’entitats, es va descobrir un refugi de la Guerra Civil en molt bon estat que es troba just a sota de l’equipament. Les parets i el sostre són de maons de diferents tipus, per l’escassetat de materials, i disposava de llum elèctrica i pou. El Mas Guinardó, ara un casal d’entitats, era una masia del segle XV que deu la fesomia actual, amb un llenguatge classicista, a les intervencions fetes a finals del segle XIX, tot i que el capcer és modernista. Aquest edifici, amb 600 anys d’història, des d’on es van dirigir els atacs a Barcelona durant la Guerra de Successió, s’integra avui dins els Jardins de Frederica Montseny.

El projecte de la seu de la Casa SEAT s’ha regit dins la volumetria existent del volum inferior (planta baixa i cinc pisos) de l’antic gratacels del Deutcshe Bank, i ha construït un nou passatge per a vianants que comunica els Jardinets de Gràcia amb l’església de Nostra Senyora de Pompeia i fa més permeable l’entorn urbà. Es tracta d’una façana estructural  (superposada als suports perimetrals existents) que forma una retícula compositiva amb grans finestrals sobre l’avinguda Diagonal, i deixa una façana posterior totalment cega sobre el passatge. Una marquesina de sis metres d’alçada que s’obre al con visual del vianant envolta tot el volum.

Aquest edifici constitueix l’homenatge que Josep Puig i Cadafalch fa a la tipologia de palau medieval barceloní, distribuint l’espai mitjançant un pati interior amb una escala que ens condueix al pis principal. En destaquen la pedra treballada de les façanes estucades blanques, la tribuna, d’estil gòtic, la porta principal i les dues torres laterals, cobertes amb teulada a quatre vessants. L’edifici, propietat de la fundació “la Caixa” i reformat el 2012, és un espai per impulsar el diàleg i el coneixement entre tots els agents que impacten en el món social.