NOTICIES


06/10/2020

MÒDUL: PROJECTE DE REGENERACIÓ URBANA DE L’ESPAI DE MATACAVALLS

Compartir:

El projecte vol incidir en la transformació d’un solar en desús del districte La Florida – Les Planes per fer-lo més segur, jugable i inclusiu. Al 2018 un procés participatiu impulsat per l’Ajuntament de l’Hospitalet defineix la recuperació de l’espai i al 2019 la Fundació Contorno Urbano, entitat del barri, lidera el projecte de regeneració de l’espai i crea una xarxa comunitària al voltant del projecte que participa utilitzant una metodologia horitzontal. A principis de 2020 es decideix prioritzar la construcció de l’equipament sociocultural al parc per revertir situacions de desigualtat, dinamitzar l’espai i enfortir el teixit comunitari, que donarà resposta a la falta d’equipaments del barri, ara més urgent que mai degut a la crisi sanitària. Aquest equipament serà autogestionat per la xarxa d’agents i funcionarà com una aula comunitària oberta a l’aire lliure per fer activitats educatives, de lleure, esportives i culturals.

NOTICIES


06/10/2020

DISTRICTE CULTURAL – EDIFICI FREIXAS

Compartir:

El Districte Cultural és un projecte estratègic de ciutat que té la cultura i la creativitat com a motors de transformació i desenvolupament social i econòmic. Es tracta d’un dels edificis industrials amb més potencial de la ciutat, i permet veure com treballen artistes i creatius que estan fent de l’Hospitalet un punt neuràlgic i de referència en l’impuls de la creativitat, el talent i la innovació dins l’entorn metropolità.

NOTICIES


06/10/2020

SANT JERONI DE LA MURTRA

Compartir:

Antic monestir situat a la vall de Betlem dins del parc de la serralada de Marina. Obra del gòtic català, va ser fundat al 1416 i va pertànyer a l’ordre dels jeronims, els quals el van habitar fins 1835 afectat per la desamortización de Mendizábal. El 1947, la Sra. Francesca Güell i López el va adquirir per convertir-lo en recinte de solitud i silenci, pel repòs religiós i cultural. Destaca el claustre pels seus capitells i les claus de volta, encara policromats, on es retraten personatges il·lustres que van contribuir a la prosperitat del monestir. AL 1974 va ser declarat BCIN.

NOTICIES


06/10/2020

TEATRE LA MASSA

Compartir:

Guastavino va dissenyar una sala circular coberta amb una cúpula de 17 metres de diàmetre i rebaixada amb una fletxa de 3 metres, amb un llanterna central coronada amb un cupulí de 4 metres de diàmetre que il·lumina tot l’espai. La novetat per a l’època és el sistema constructiu d’aquesta cúpula: una doble capa de maons plans lligats per ciment importat que té un gruix d’entre 5 i 7 centímetres, reforçada per 18 meridianes i 5 paral·leles –comptades les extremes– de maó de pla.
La sala està formada per dues parts: al centre i sota la cúpula, hi ha la platea, mentre la cúpula descansa sobre una zona perimetral de voltes de canó que emmarquen les llotges amb columnes. Les divuit parts que dibuixen els meridians de la cúpula es projecten sobre la zona perimetral: tres corresponen a l’escenari, una part a cada banda de l’escenari corresponia a l’accés a les llotges, i les tretze restants cobreixen simètricament les llotges del primer pis, que corresponien als dotze socis fundadors i a la junta de l’entitat.
Aquest teatre és l’última obra de Rafael Gustavino a Catalunya abans d’esdevenir un dels referents més destacats de l’arquitectura dels segles xix i principis del xx als Estats Units d’Amèrica.

NOTICIES


06/10/2020

NAU VELLA DE CAN MANYER

Compartir:

Hi ha diversos factors que porten a concloure que la nau antiga de la fàbrica, la de l’esquerra, pot ser obra de l’arquitecte Rafael Guastavino. Actualment, acull la col·lecció tèxtil local i està en fase de remodelació, es poden veure les voltes de maó de pla del sostre i les columnes de forja, recentment rehabilitades.

És un exemple de l’aplicació de la volta catalana per cobrir espais industrials de grans dimensions i serà la seu del futur Museu Tèxtil de Can Manyer.

NOTICIES


06/10/2020

ITINERARI TEATRALITZAT CENTRE

Compartir:

Vols endinsar-te en la història de Santa Coloma de Gramenet de la mà dels seus personatges més
emblemàtics? Passeja pels seus carrers acompanyat d’en Pere Pascali, un il·lustre veí colomenc una mica
despistat; d’en Jaume Galobardes, traginer de vi i cronista de l’època; de l’agutzil, l’home que ho fa
tot al poble, o de les bugaderes dels antics safaretjos. I visita l’Església Major, d’estil neogòtic i amb un impressionant campanar; la casa senyorial Can Roig i Torres, que va acollir un hospital i que ara és l’edifici de l’Escola Municipal de Música; el carrer Major, la via que identifica el centre històric de Santa Coloma i que és símbol del creixement econòmic de la burgesia local del segle XIX; els safaretjos públics, on es parlava de la vida de
l’altre, i l’edifici de l’Ajuntament a la placa de la Vila, eix central de la vida social colomenca.”

NOTICIES


06/10/2020

DIPÒSIT DEL REI MARTÍ

Compartir:

Una troballa va ser el que va passar amb el dipòsit del Rei Martí, un antic dipòsit de retenció d’aigua situat a l’antiga finca de la torre i viaducte de Bellesguard, obra d’Antoni Gaudí. Un dipòsit soterrat de més de 600 m2 i datat a la fi del segle xix que havia quedat oblidat sota un bosc de pins fins que, fa vint anys, es va redescobrir de manera accidental.
A l’interior del dipòsit, els arcs i les voltes ceràmiques mantenen el caràcter original i l’empremta de l’aigua i la calç. Uns elements constructius que s’emfasitzen amb la il·luminació per convertir-los en els únics protagonistes.

NOTICIES


06/10/2020

LLEIALTAT SANTSENCA

Compartir:

Projecte guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2017 que parteix de tres premisses: entendre el valor de la història de la Lleialtat Santsenca (un antiga cooperativa obrera del barri de Sants situada en aquest edifici des del 1928); conèixer amb precisió l’estat físic de l’edifici per aprofitar tot allò utilitzable; ser sensibles amb tot el procés de col·laboració que van iniciar les entitats del barri el 2009 per recuperar-lo. L’edifici funciona tèrmicament per estratègies passives basades en la inèrcia i l’aïllament, i tres cobertes lleugeres en permeten la il·luminació natural i en faciliten la ventilació.

NOTICIES


06/10/2020

PAVELLÓ ALEMANY (FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE)

Compartir:

El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del moviment modern, es va dissenyar com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei Alfons XIII al costat de les autoritats alemanyes. Un cop passada la clausura de l’Exposició, el 1930, el Pavelló es va desmuntar. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció, que es va consumar el 1986.

NOTICIES


06/10/2020

CAIXAFORUM (ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA)

Compartir:

La fàbrica tèxtil que Casimir Casaramona va fer construir als peus de la muntanya de Montjuïc constitueix una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana de principis del segle XX. Tota la construcció es va fer de maó, emprant la ceràmica i la pedra artificial per ornamentar les parts nobles. Després d’una llarga temporada d’inactivitat, el 2002 ”la Caixa” va crear el CaixaForum, i el va dotar de les infraestructures pròpies d’un equipament cultural modern, mantenint l’esperit original de l’obra.

NOTICIES


06/10/2020

MUHBA – OLIVA ARTÉS

Compartir:

Projecte d’intervenció sobre una antiga fàbrica taller de principi del segle xx dedicada a la producció i la reparació de maquinària per convertir-lo en un espai laboratori del Museu d’Història de Barcelona, al Poblenou. Es tracta d’un projecte arquitectònic que, a causa de la realitat econòmica que li ha tocat viure, encadena petites intervencions que van construint el projecte definitiu a poc a poc. Els nous elements necessaris per al funcionament del museu s’afegeixen per l’exterior de la nau: un ascensor que recorda una xemeneia que no va existir mai a la fàbrica, unes escales lineals d’evacuació i un gran porxo que, en un gest de braços oberts, s’obre al parc sense modificar l’arquitectura fabril original. A l’interior, l’escala, que en el projecte original ocupava l’espai central de la nau, agafant un cert protagonisme, s’ha col·locat en una cantonada, intentant ocupar el mínim espai possible. Totes les peces es resolen amb planxes de ferro de to daurat, fent referència a l’època en la qual es va construir la fàbrica.

NOTICIES


06/10/2020

LA LIRA

Compartir:

Les obres de rehabilitació integral de la seu de la Societat Cultural i Esportiva La Lira han consistit a consolidar estructuralment l’interior de l’edifici amb una nova estructura independent dels murs de càrrega originals. La façana catalogada s’ha ancorat a la nova estructura i la nova fonamentació, amb micropilotis, va tenir una cura especial per mantenir el refugi subterrani de la Guerra Civil, al qual es podrà accedir durant la visita. L’interior mostra les parets originals i les successives ampliacions de l’edifici al llarg de la seva història, i els nous materials es mostren amb l’acabat natural: formigó vist, fusta industrial i fusteria d’acer.